Nº4. JULIOL 2009.

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITAT, QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE TOT ALLÒ QUE ELS INTERESSA O QUE ELS PREOCUPA.PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

JA ENS PODEU TROBAR EN MOLTS COMERÇOS D’ALCANAR.
A principi d’any vam adquirir uns expositors que estem repartint per diferents comerços del nostre poble per què així tothom pugui accedir a la nostra revista, conèixer totes les activitats que realitzem i informar-se de moltes coses més.

UN PARTIT DE FUTBOL... MOLT EMOCIONANT !

Estem molt agraïts al C.D. Alcanar per obsequiar-nos amb el Carnet de Soci del seu equip de futbol. Ens van fer l’entrega al mateix camp d’Alcanar, vam realitzar la sacada d’honor i vam gaudir d’un emocionant partit en el què el nostre equip va guanyar. A l’acte va assistir el Canal 56, televisió comarcal i ens van gravar. També vam tenir l’honor de fer el passadís als jugadors dels dos equips.


2. EDITORIAL

Parlem per nosaltres mateixos

Sovint em pregunto si és suficient i adequat el tractament que els mitjans de comunicació fan sobre el món de la discapacitat.
És cert que s'ha avançat molt i que cada cop més apareixen discapacitats a les notícies d'actualitat. Però durant la meva estada a l'Agència Servimedia (especialitzada en temes socials ) em van ensenyar que no n'hi ha prou només amb això.
Cal fer visible allò que no es veu. Aconseguir la sensibilització i educació de tothom, no només perquè canviïn d'actitud sinó perquè nosaltres puguem trobar una ajuda en els mitjans de comunicació.
Tothom ha de saber que les persones amb discapacitat, amb l'ajuda necessària, podem desenvolupar la nostra vida, gaudir d'ella i fer feliç a la gent que ens envolta.
La meva condició de cec no ha estat un obstacle per estudiar i exercir aquesta passió.
Espero poder aportar el meu granet de sorra allà on vagi, reflectint la discapacitat tal com és, oferint una visió realista.
I no em cal anar massa lluny per trobar ajuda.
Iniciatives com aquesta, la vostra revista, són un exemple que deixa clar que el periodisme pot i ha de ser un aliat perfecte amb qualsevol tipus de discapacitat.
Donar a conèixer i destapar les interioritats d'aquest món és una tasca que hem de fer tots junts, ja que som els que millor podem exercir dues de les raons més importants del periodisme sobre aquest tema: informar i formar.
Així doncs, parlem per nosaltres mateixos.
Vosaltres ho esteu fent ja.
Heu aconseguit que la revista El Mirador d'Alcanar sigui un lloc on tots mirem i ens veiem de la mateixa manera, cadascú amb un sentit o un pensament.

Signat: Miguel González Richart


3. ARTICLES DE LA REVISTA

SANT JORDI 2009

Com en anys passats, un cop més, per Sant Jordi, la gent del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar vam muntar la paradeta al centre del poble. Es van vendre roses, detallets, teules pintades per nosaltres, roses de caramel i moltes coses més.
És un dia molt especial per tots nosaltres ja que durant tot el dia vam rebre moltes visites de la gent d’Alcanar i esperem repetir-ho també l’any vinent.

Signat : TERE REVERTER

A L’ABAST DE TOTHOM

Aquesta revista, ara també s’edita en format text; perquè els companys i amics que no la poden llegir, puguin escoltar-la a través de l’ordinador amb el programa JAWS o Lectura de textos.
La trobareu a l’adreça : www:miradoralcanar.blogspot.com

SEGON ANIVERSARI

El 12 de Febrer vam celebrar el segon aniversari del Centre Ocupacional i Llar d’Alcanar. Estàvem molt contents. Durant la jornada vam fer activitats diferents a la resta de dies. Al matí vam anar a prendre un refresc al bar del centre del poble tots junts, tot seguit ens vam fer una foto davant l’ajuntament.
Vam realitzar un dinar especial al taller del centre, amb pastís inclòs. Després del dinar vam fer un concurs de karaoke i per acabar, ball. Va ser un dia molt emotiu per tots nosaltres i ja estem pensant en el tercer aniversari.

Signat : TERE REVERTER i RUBÉN BEL


LLOCS DEL MÓN

Avui sortim : AL PANTÀ

El pantà està situat entre la província de Castelló, Tarragona i Terol, la seva aigua és del riu Sènia, que neix a Fredes i desemboca entre Alcanar i Vinaròs.
Un dels atractius del riu són els tolls, que són basses naturals formades pel desgast de l’aigua en el seu pas per damunt de la roca calcària, també hi ha basses artificials conegudes com partidors o tanques.
El pantà està envoltat de molts de pobles, com ara : la Pobla de Benifassà, Fredes, Coratxà, Castell de Cabres, ...
Hi podem trobar molts restaurants, albergs i cases rurals on gaudir de la natura.

Què mengem : Al PANTÀ

La gastronomia tradicional és la típica mediterrània: amanides i plats cuinats amb oli d’oliva i l’olla de recapte.
Dolços : pastissets, panellets per Tots Sants, borraines i figues fregides untades amb mel per Nadal.

RECEPTA : OLLA RECAPTE
Ingredients per a 4 persones:400g de cigrons400g de patates200g de conillet de bou100g de cansalada fresca4 botifarres seques2 xoriçosPeus i orella de porc 1 tros de carn de gallina1 os de pernilPastanaga, ceba, all porro200g de sopa grossaSal
El dia abans de preparar el plat cal posar el cigrons amb aigua per reblanir-los. Arribat el moment de cuinar, els cigrons s'hauran de posar a bullir dintre d'una olla gran. Paulatinament haurem d'anar incloent al mateix recipient els productes que requereixen un procés d'ebullició més llarg: començarem per l'os de pernil, el tros de gallina, el peu i l'orella de porc, el conillet de bou i la cansalada. Seguidament afegirem les botifarres seques, la pastanaga, l'all porro i la ceba. Finalment, quan quedin uns 10 min. d'ebullició incorporarem les patates trossejades, els xoriços i la sopa grossa. Rectificar de sal.

Signat : RUBEN BEL i JUAN RAMON GRACIA

ENTREVISTA AL PARE JONI

XS : Quants anys tens?
PJ : 40
XS : On vas néixer?
PJ : Amposta
XS : Com va ser la teva joventut?
PJ : Molt ajetreada, m’agradava molt sortir als concerts, vaig descobrir que la nit tenia moltes coses que no m’agradaven com les drogues o la violència, quan veia això pensava que tenia que fer algo per ells. Vaig començar a aprendre a tocar la guitarra als 8anys, la guitarra elèctrica als 16 i després “en serio” al primer disc fa 3 anys.
JR : Perquè vas venir a Les Cases d’Alcanar?
PJ : El bisbe em va destinar a Les Cases, em vaig alegrar molt.
JR : On estaves abans?
PJ : Morella , Roquetes, Paüls, Masroig, Vinaròs i finalment a les Cases d’Alcanar.
JR : Sempre has portat lo pèl llarg?
PJ : Si, des de els 16, 17 anys, sempre m’agradat molt portar-lo així.
RM : Quants anys fa que ets retó?
PJ : 15 anys.
RM : Com t’aclareixes fent de cantant i de retó?
PJ : Difícil de compaginar, sobretot quan en dissabte a la nit tinc concert i el diumenge al mati tinc missa i el concert és en algun lloc lluny, llavors arribo molt cansat, alguns cops “empalmo”, i d’altres vegades cal que la missa la faci un company, Mossèn Paco.
RM : Perquè t’has fet cantant de rock? T’agrada?
PJ : Perquè quan vaig anar al primer concert de rock als 15 anys vaig veure aquella força i energia, vaig dir, això és lo meu!!!. Llavors ja no vaig parar, vaig comprar-me la primera guitarra elèctrica i vaig començar a tocar amb els meus amics i fins ara.
RB : Qui escriu les teves cançons?
Lletra i música, jo. Però tinc la col·laboració d’un equip, gent que m’ajuda a revisar els textos, els productors musicals fan els arranjaments i finalment els músics aporten el seu talent a l’hora de gravar.
RB : En quins mitjans de comunicació has sortit?
PJ : Més de 3000 entrevistes, mitjans de tot el món totes les TV nacionals, regionals i moltes locals. En internacional : radios i tele com ara BBC Londres , Telemundo, Televisa Mèxic Canal 13 d’Argentina, Radio Caracol Colòmbia, diaris de Xina, Japó o televisió de Portugal.
RB :Fas concerts? Quan en faràs més?
PJ : Si, hem començat ara la segona gira. En la primera vam anar per molts llocs d’Espanya, Itàlia, Colòmbia, Estats Units, ...hem començat la segona gira i ja hem estat en França Veneçuela i ara per Espanya.
AC : Has viatjat molt? Has cantat a l’estranger?
PJ : Si, moltíssim, per les meves experiències missioneres he estat en Guinea Equatorial, Hondures, ... per motius musicals per Europa i molts països d’Amèrica.
AC : Qui et grava els videoclips? Gravaràs més compactes?
PJ : Tot el que faig ho pago de la butxaca, els disc i videoclips, val molts diners. Cal anar poc a poc. Després de cada disc cal recuperar-me econòmicament.
TR : Com te va la vida?
PJ : Sóc molt feliç em dono compte que no puc ser feliç sol, que hi ha molta gent que no ho és, i vull ajudar a tothom, tinc recolzament de molta gent. Cal fer la feina bé per poder ajudar després als que ho necessiten.
TR : Com seria la teva vida si no fossis capellà?
PJ : No ho sé, però el que és segur és que em dedicaria a la música, no se si com aficionat o com a professional, però és una cosa que sempre m’agrada’t.
TR : Em llegit que cuines... i ens han dit que toques el piano...
PJ : Si, vaig estudiar piano al conservatori de Tortosa, també solfeig, direcció, coral, ... tot això m’ha donat experiència musical per composar les meves cançons.
En lo referent a lo de cuinar, m’ha tocat espavilar, i he fet de tot. Inclús, he fet alguna entrevista per la televisió, a Canal 9, mentre cuinava una recepta de carn d’estrus.

Signat: TOT L’EQUIP DE REDACCIÓ

EL MÓN SOBRE RODES

Albert Casals, un jove de 18 anys, català, viatja per tot el món fent autoestop i amb un pressupost de 3 euros al dia, sol i amb cadira de rodes. Va patir leucèmia quan era més petit, poc després va decidir conèixer el món.
El primer lloc que va visitar va ser Brussel·les amb el seu pare per aprendre a moure’s, després ha visitat tota Europa, sud-est asiàtic, llatinoamèrica i Japó.
Ha redactat les seves vivències en un llibre “El món sobre rodes”.
Explica què el que el fa més feliç és viatjar i conèixer noves persones. Ara té previst anar a l’Àfrica.

Signat : TERE REVERTER i ROSER POMARES

INTERNET I L’AGORAFÒBIA

Sue Curtis, té agorafòbia des de fa 20 anys,malaltia que no la permet sortir al carrer per què pateix pànic als espais oberts. No havia estat en un espai públic des de 1989 quan va tenir una crisi de pànic en una biblioteca, però ha aconseguit sortir fora de casa seva gràcies a Google Street View. Després de veure les imatges per Internet, va buscar consells d’auto-ajuda per la xarxa, això l’està ajudant a recuperar-se.
La Sra. Curtis somia en poder renovar els seus vots matrimonials en una església.

Signat : ROCIO MARTINEZ i ANGELS CID

ENQUESTA

L’enquesta realitzada a 25 persones que treballen al Centre Ocupacional i Llar d’ Alcanar, recull les respostes a quatre preguntes formulades :
Relació amb els companys : regular 10%, bona 90%
Què en penses del menjar del centre? : Bo 80%, regular 5%, dolent 15%
Què t’agrada fer en el temps d’oci? : veure televisió 20%, escoltar música 60%, jocs de taula 20% Què et semblen els horaris de l’Ocupacional? : bé 80%, regular 5%, malament 15%

Signat : TOT L’EQUIP DE REDACCIÓ

TORNEM A SORTIR A LA REVISTA ALCANAR

En el número d’Abril de la revista Alcanar, surten en la pàgina central un recull de fotografies de la celebració de Sant Jordi, una d’elles és nostra, amb la paradeta que vam posar al centre del poble.
En una pàgina surt també una altra fotografia nostra amb l’Alcalde d’Alcanar, el Sr. Alfons Montserrat, i un escrit explicant la visita que li vam fer per regalar a l’Ajuntament d’Alcanar una teula pintada per nosaltres amb l’ermita de la Mare de Déu del Remei.

Signat : TOT L’EQUIP DE REDACCIÓ

4. CONTRAPORTADA

POESIA: “Quinquennals ”

Enguany toca Quinquennals.
Per les festes del Remei,
adornem tots els carrers
i fiquem el poble ben lluent,
per què la Mare de Déu
ho vingui a visitar.
Flors, catifes, llum i altars
i tot el poble content
per a glòria de Maria
la nostra Verge del Remei

Signat: TOT L'EQUIP DE REDACCIÓ

Il·lustració: ROSER POMARES
Títol: “El mantell”
Guanyador del Concurs “Contraportada”

5. L’EQUIP

Redacció :
Juan Ramón Gràcia
Tere Reverter
Rubén Bel
Àngels Cid
Rocío Martínez
Roser Pomares
Esther Ramón

Col·laboradors:
Maria Fibla
Edurne Arregui
Miguel Gonzàlez
Jonatan Navarro
José Ramón Oliva
Àngeles Prados
Angels Villalonga

Agraïments:
Als companys de l’Ocupacional per les seves col·laboracions

Domicili social:
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita:
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731 914
coalcanar@vergecinta.com
Més informació a:
www.coalcanar.blogspot.com