El Mirador d'Alcanar

2011-10-04T03:49:00.000-07:00

LO MIRADOR D’ALCANAR II

La revista del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar

BUTLLETÍ INICIAL

nº 0

Som persones adultes que vivim

i/o treballem a l’edifici Montsià d’Alcanar.

Tenim la voluntat de crèixer

com a persones els uns al costat dels altres.altres.

Coses que ens estan passant

Soc ADULT, ja fa molts anys que vaig fer els 18.

Soc CLIENT dels serveis Llar-Residència, Centre Ocupacional i Càtering.

Conec les normes i les procuro complir. Quan no estic d’acord amb alguna norma ho dic en assemblea. Proposo de canviar-la quan la majoria està d’acord de fer-ho. Ho fem amb respecte i correcció. Si cal, ho escrivim en un full de dret i deure..

Tinc una carpeta personal on estan totes les meves coses: el meu programa individual (PIR), el meu perfil de suports (PS) i els meus fulls de compromís (de drets i deures). Tot el que parla de mi (sense dir el meu nom).

Els monitors m’escolten quan necessito parlar.

Ho faig amb respecte i correcció. Sempre porto la carpeta personal. Si vull la confiança del monitor, he de ser sincer i dir les coses pel seu nom.

Hi ha molts drets que no em cal demanar. Els tinc i prou. Quan demano més drets, aquests van acompanyats dels deures. Els deures fan possible el meu dret. El professional m’ajuda a escriure-ho en un full de compromís. El full de compromis el firmo jo i totes les persones que s’hi han de comprometre.

Jo ja sé que si no es compleixen els deures no puc reclamar els drets.

Lo bloc imprès.

Resum

del més destacat del

nostre dia a dia.

2007

Arribem a Alcanar

El 12 de febrer de 2007 s’inicia l’activitat al C/ Montsià, 1 d’Alcanar. Ens esperen grans canvis.

2008

Reptes novedosos

Comença la primera temporada de “Lo Mirador d’Alcanar”. Neix el bloc del centre i el bloc de la revista. Comencem a elaborar instàncies: per exemple, el poliesportiu per fer-hi esport. Proposem el projecte d’accessibilitat a Alcanar.

2009

L’any de LOTS

Es fa realitat part del projecte d’accessibilitat. Gravem el nostre primer curtmetratge: LOTS. És l’any de la biblioteca i de quinquennals. Ens fem socis del Club Deportiu Alcanar (futbol). Fins aviat, Juanjo. Benvinguts i gràcies, voluntaris/es.

2010

A l’auditori ens escolten

El somni del nou Centre Ocupacional. La poesia visual “La pasta”. El segon curtmetratge (XOCKS) s’estrena a l’auditori del poble. La nostra foto promociona el CD Alcanar. Reformes a casa.

2011

L’any del còmic,

dels drets i deures, de la nova temporada de la revista i de la nominació. (...)

Quines eines tenim per fer valer els drets?

La carpeta personal, PIR en primera persona i ei PS

Tinc una carpeta. He triat una imatge per identificar-la. Allà tinc les meves coses. Allà guardo el que acordo (amb el monitor) que he d’aprendre o millorar, les ajudes que necessito, els drets que demano i aconsegueixo, els deures a què em comprometo, les coses que em preocupen, les coses que m’agradarien. Sovint, el monitor ho escriu per mi, però -d’una manera o altra- jo controlo (o conec) tot el que hi fica.

Els fulls de compromís

És la manera que tenim de resoldre molts dels nostres petits problemes. Els professionals ens ajuden a veure les coses més clarament. Aquests fulls els firmen les persones que ens hi comprometem.

El full de compromís de grup

El Reglament de Règim Intern l’hem de conèixer i aplicar. No és immutable: tot i que no depèn exclusivament de natros, si volem el podem canviar. Si ho féssim, ja no seria la primera vegada. Tot allò que no té cabuda al RRI, té cabuda als fulls de compromís de grup. Fet per tothom i firmat per tothom.

El nou format de Lo Mirador d’Alcanar

El Mirador d’Alcanar és una eina més de treball i de reflexió sobre els drets i deures, que espera ser útil per a tots.

Les dinamiques de grup

Parlem en petit grup sobre temes que ens interessen, interpretem texts, donem la nostra opinió, discutim sobre els articles de la revista, llegim el full de drets que marca la Generalitat... i tot això ho aprofitem per enriquir les nostres carpetes personals.

El Llibre blanc o Full de ruta

Serà una eina útil on anotar els nostres pensaments, les nostres necessitats, els nostres desitjos...

Els mediadors

Tenim diversos mediadors (amb la comunitat, amb la institució, amb els professionals...). La mediació ens serveix per sentir-nos segurs davant d’una situació conflictiva.

El Projecte de vida

Tenim moltes coses a aprendre sobre com volem enfocar el nostre futur. El Projecte de vida, serà l’eina que farem servir per a concretar-lo.

“El dret consisteix en el perfecte compliment dels deures de la persona amb ell mateix i amb els demés”

Ferdinardo Galiani (1728-1787)

“La llibertat no és poder actuar de qualsevol manera, sinó la capacitat de fer-ho de manera assenyada”

Rudolf Virchow (1821-1902)

Idees que ens poden anar bé: Hem de saber...

“El meu primer dret és conèixer els meus drets”

Les tutories

Si volem una cosa ens hem d’esforçar per aconseguir-la

Els professionals ens ajuden a prendre les nostres pròpies decisions, entenent els riscos que existeixen. Concretem i revisem els nostres desitjos i compromisos.

Tenim dret a parlar de les coses que ens preocupen

... i l’obligació de fer-ho amb respecte i en el context adequat.

Els nostres drets no es poden separar dels nostres deures

Dret i deure són dues cares d’una mateixa moneda. Si els demés no es responsabilitzen dels meus drets (atenent al seu deure) els meus drets es debiliten. Igualment si jo no em responsabilitzo dels meus deures, hi haurà qui veurà perjudicats els seus drets.

La família

Tenim en compte la nostra família

Ja que és gràcies al seu suport, que acabem de pulir el nostre propi projecte personal.

Assemblees

És el moment de consensuar

Amb els companys/es, amb els monitors/es, al Centre Ocupacional, a la Llar, amb els caps de servei.

Respostes

Si tenim un problema: resposta

El professional ens insta sempre al moment, al lloc i les condicions adequades per tractar el tema en qüestió i resoldre’l. El problema ni es menysté, ni s’oblida.

2011-04-04T04:01:00.000-07:00

LO MIRADOR D’ALCANAR II

La revista del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar

B U T L L E T Í D E M A R Ç D E 2 0 1 1

nº 1

pensem i repensem lo nostre futur

La inclusió és un procés que assegura que tots els

membres de la societat participin -de manera

igualitària- en totes les dimensions socials.

Lo bloc imprès. resum

del més destacat del

nostre dia a dia.

INCLUSIÓ

Els companys del Centre

Ocupacional i Llar

Residència Alcanar, ens

sentim inclosos:

- Quan anem pels carrers que no

tenen barreres arquitectòniques.

- Quan participem de les festes

populars. Quan ens trobem

facilitats per accedir als actes.

- Quan la biblioteca es dota d’un

ascensor.

- Quan entrevistem personalitats

del poble. Quan l’alcalde s’atura al

carrer per interessar-se per natros.

- Quan comprem als comerços.

Quan venem detallets per a

celebracions.

- Quan dediquem cançons a Ràdio

Alcanar com qualsevol altre ciutadà.

Quan som

protagonistes de

notícies de la Revista Alcanar.

- Quan organitzem un acte a

l’auditori del poble, els nostres

conciutadans hi assisteixen i mos

feliciten (...)

En canvi, mos sentim exclosos en

altres situacions. Hem de continuar

treballant.

Gener

Tornem del Nadal

Acabades les festes nadalenques

tornem a l’activitat. Mos trobem a la

revista Alcanar, al costat de

l’Alcalde!

Febrer

Quart aniversari

Tot i que l’entitat té més de 35 anys

d’història, aquest mes celebrem el

quart any que estem a Alcanar.

Març

Carnestoltes al poble

Enguany ens disfressem de

hawaians i hawaianes (a la rua) i de

mims (al ball). La disfressa de

hawaià ens ha donat molta feina.

Per això, decidim deixar de fer -

provisionalment- algunes activitats.

La disfressa està elaborada a partir

de paper triturat.

Reutilitzem el paper.

Una manera

ecològica de

disfressar-se. També

rebem els companys

del CO Icària pel

campionat de boccia.

Abril

Nous reptes

Per al mes d’abril tenim feina:

programar una visita de cortesia

pendent a l’Escola E.E de

Campredó, el còmic “Les aventures

de Cristian” i avaluar i millorar els

nostres propis projectes personals

(els PIRs).

Mos hi trobem tots los dies

Fem i farem...

Altres persones queden excloses

d’alguns aspectes de la vida social.

De vegades

els diners, l’idioma,

la religió o el

color de pell es

converteixen

en un problema.

Inclusió i futbol. Entrevista a Carlos, amic i

vicepresident del Club Esportiu Alcanar

La nostra relació amb el

Club Esportiu Alcanar ve

de fa 2 ó 3 anys. Ens vam

plantejar anar al camp de futbol.

Volíem veure els partits. Ens agrada

el futbol. Era una bona manera de

passar la tarda de diumenge.

Finalment vam fer-nos socis. El club

ens va acollir molt bé des del primer

moment. Ens van rebre un dia de

partit. Vam entrar tots al camp i ens

van donar el carnet. Vam fer el

passadís als jugadors i el servei

d’honor. Va ser bonic i emocionant.

L’agost de 2010, ens van proposar

participar al cartell publicitari del

club. El club volia aconseguir nous

socis. Ens va venir molt de gust. Va

quedar molt bé.

La nostra assistència al camp és

regular. Coneixem a tothom

(jugadors, espectadors i directius).

Ens sentim part d’aquesta gran

família. Ens hi sentim inclosos.

Entrevistem a Juan Carlos Juan

Vila , vicepresident del Club

Esportiu Alcanar, amb qui ens uneix

un gran carinyo i una gran amistat:

Carlos, quan es va fundar el

Club?

El 1917, ja fa molt de temps.

Quants socis té?

Entre 150 i 160 socis.

Com vàreu quedar la temporada

passada?

Juguem a Primera Regional, i vam

quedar tercers, a un joc de fer la

promoció. Ens va fer falta una mica

per pujar.

Quins fitxatges heu fet aquest

any?

Vam fitxar-ne un a principi de

temporada, Dialo. Fa poc que va

marxar un jugador i hem fitxat un

nou davanter, de Valladolid. Hi ha 4

ó 5 jugadors que són de fora.

Quan fan els entrenaments?

Entrenen 3 dies a la setmana durant

la temporada (4 dies en

pretemporada). Normalment

comencen a les 20:30. Els jugadors -a

part de jugar a futbol- també

treballen.

Al Centre Ocupacional també

entrenem a futbol. Ho fem al

poliesportiu del poble.

I perquè no al Camp de la

Fanecada? Natros encantats.

Moltes gràcies... Quin és el

futbolista més popular?

Entre el futbol base i l’amateur, són

uns 170 jugadors. No em decanto

per cap. Tots són importants, però

escolliria els jugadors del poble

perquè són la base.

Quan intentes accedir a les

grades del Camp de la Fanecada

veus que no hi ha cap rampa.

No estem suficientement preparats.

La gent que ho va construir al seu

moment no va pensar-ho.

També es troba a faltar un

aparcament per a vehicles de

persones amb discapacitats.

De vegades no te n’adones fins que

no t’ho fan veure. Aquest tema i el

de les grades, serien temes

interessants per parlar-ne amb

l’Ajuntament.

Fa anys, la gent permetia que hi

haguessin moltes persones excloses

de la vida social. Actualment les lleis

ens diuen que totes les persones

tenim els mateixos drets. La

mentalitat de la gent ha canviat molt.

Però encara hi ha molta feina a fer.

El mediador social i el dret a poder accedir a llocs

públics i privats

Anem 2 cops per setmana al poliesportiu. Allà fem

gimnàstica, boccia, futbol i bàsquet. La gent amb

mobilitat reduïda tenim dificultats per accedir a la

vorera del pavelló. Per resoldre aquest problema, he

parlat amb la mediadora social. Ella em va demanar

que fes fotos del lloc en qüestió. Ja tinc les fotos.

Aquest mes parlaré amb el meu tutor. He de demanarli

permís per citar-me amb el regidor d’urbanisme.

Necessitaré suport: he de concretar la cita, he

d’escriure una instància i algú ha d’anar al costat de la

meva cadira electrònica fins a l’Ajuntament. La

mediadora m’acompanyarà, i ens facilitarà -al regidor i

a mi- la comunicació. Potser aconseguiré resoldre el

problema amb què em trobo 2 cops per setmana.

NOVA ETAPA A "LO MIRADOR D'ALCANAR"

2011-04-04T03:54:00.000-07:00

A partir d'ara, hem canviat la revista per un butlletí informatiu. Cada butlletí és un monogràfic sobre un dret en concret, i les notícies que hi consten estan relacionades amb el dret (i deure) en qüestió. Esperem que us agradi.

Nº5. DESEMBRE 2009.

2010-04-15T03:40:00.000-07:00

Degut a problemes tècnics, no és possible penjar la revista Nº 5 del Mirador d'Alcanar corresponent al 2on semestre de 2009. Si desitgeu un exemplar, feu-nos-ho saber a l'adreça coalcanar1@gmail.com. Preguem que disculpeu les molèsties, i us convidem a que llegiu el nou número de la revista que sortirà publicat el proper mes de juliol.

Nº4. JULIOL 2009.

2009-07-09T04:48:00.000-07:00

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITAT, QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE TOT ALLÒ QUE ELS INTERESSA O QUE ELS PREOCUPA.PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

JA ENS PODEU TROBAR EN MOLTS COMERÇOS D’ALCANAR.
A principi d’any vam adquirir uns expositors que estem repartint per diferents comerços del nostre poble per què així tothom pugui accedir a la nostra revista, conèixer totes les activitats que realitzem i informar-se de moltes coses més.

UN PARTIT DE FUTBOL... MOLT EMOCIONANT !

Estem molt agraïts al C.D. Alcanar per obsequiar-nos amb el Carnet de Soci del seu equip de futbol. Ens van fer l’entrega al mateix camp d’Alcanar, vam realitzar la sacada d’honor i vam gaudir d’un emocionant partit en el què el nostre equip va guanyar. A l’acte va assistir el Canal 56, televisió comarcal i ens van gravar. També vam tenir l’honor de fer el passadís als jugadors dels dos equips.

2. EDITORIAL

Parlem per nosaltres mateixos

Sovint em pregunto si és suficient i adequat el tractament que els mitjans de comunicació fan sobre el món de la discapacitat.
És cert que s'ha avançat molt i que cada cop més apareixen discapacitats a les notícies d'actualitat. Però durant la meva estada a l'Agència Servimedia (especialitzada en temes socials ) em van ensenyar que no n'hi ha prou només amb això.
Cal fer visible allò que no es veu. Aconseguir la sensibilització i educació de tothom, no només perquè canviïn d'actitud sinó perquè nosaltres puguem trobar una ajuda en els mitjans de comunicació.
Tothom ha de saber que les persones amb discapacitat, amb l'ajuda necessària, podem desenvolupar la nostra vida, gaudir d'ella i fer feliç a la gent que ens envolta.
La meva condició de cec no ha estat un obstacle per estudiar i exercir aquesta passió.
Espero poder aportar el meu granet de sorra allà on vagi, reflectint la discapacitat tal com és, oferint una visió realista.
I no em cal anar massa lluny per trobar ajuda.
Iniciatives com aquesta, la vostra revista, són un exemple que deixa clar que el periodisme pot i ha de ser un aliat perfecte amb qualsevol tipus de discapacitat.
Donar a conèixer i destapar les interioritats d'aquest món és una tasca que hem de fer tots junts, ja que som els que millor podem exercir dues de les raons més importants del periodisme sobre aquest tema: informar i formar.
Així doncs, parlem per nosaltres mateixos.
Vosaltres ho esteu fent ja.
Heu aconseguit que la revista El Mirador d'Alcanar sigui un lloc on tots mirem i ens veiem de la mateixa manera, cadascú amb un sentit o un pensament.

Signat: Miguel González Richart

3. ARTICLES DE LA REVISTA

SANT JORDI 2009

Com en anys passats, un cop més, per Sant Jordi, la gent del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar vam muntar la paradeta al centre del poble. Es van vendre roses, detallets, teules pintades per nosaltres, roses de caramel i moltes coses més.
És un dia molt especial per tots nosaltres ja que durant tot el dia vam rebre moltes visites de la gent d’Alcanar i esperem repetir-ho també l’any vinent.

Signat : TERE REVERTER

A L’ABAST DE TOTHOM

Aquesta revista, ara també s’edita en format text; perquè els companys i amics que no la poden llegir, puguin escoltar-la a través de l’ordinador amb el programa JAWS o Lectura de textos.
La trobareu a l’adreça : www:miradoralcanar.blogspot.com

SEGON ANIVERSARI

El 12 de Febrer vam celebrar el segon aniversari del Centre Ocupacional i Llar d’Alcanar. Estàvem molt contents. Durant la jornada vam fer activitats diferents a la resta de dies. Al matí vam anar a prendre un refresc al bar del centre del poble tots junts, tot seguit ens vam fer una foto davant l’ajuntament.
Vam realitzar un dinar especial al taller del centre, amb pastís inclòs. Després del dinar vam fer un concurs de karaoke i per acabar, ball. Va ser un dia molt emotiu per tots nosaltres i ja estem pensant en el tercer aniversari.

Signat : TERE REVERTER i RUBÉN BEL

LLOCS DEL MÓN

Avui sortim : AL PANTÀ

El pantà està situat entre la província de Castelló, Tarragona i Terol, la seva aigua és del riu Sènia, que neix a Fredes i desemboca entre Alcanar i Vinaròs.
Un dels atractius del riu són els tolls, que són basses naturals formades pel desgast de l’aigua en el seu pas per damunt de la roca calcària, també hi ha basses artificials conegudes com partidors o tanques.
El pantà està envoltat de molts de pobles, com ara : la Pobla de Benifassà, Fredes, Coratxà, Castell de Cabres, ...
Hi podem trobar molts restaurants, albergs i cases rurals on gaudir de la natura.

Què mengem : Al PANTÀ

La gastronomia tradicional és la típica mediterrània: amanides i plats cuinats amb oli d’oliva i l’olla de recapte.
Dolços : pastissets, panellets per Tots Sants, borraines i figues fregides untades amb mel per Nadal.

RECEPTA : OLLA RECAPTE
Ingredients per a 4 persones:400g de cigrons400g de patates200g de conillet de bou100g de cansalada fresca4 botifarres seques2 xoriçosPeus i orella de porc 1 tros de carn de gallina1 os de pernilPastanaga, ceba, all porro200g de sopa grossaSal
El dia abans de preparar el plat cal posar el cigrons amb aigua per reblanir-los. Arribat el moment de cuinar, els cigrons s'hauran de posar a bullir dintre d'una olla gran. Paulatinament haurem d'anar incloent al mateix recipient els productes que requereixen un procés d'ebullició més llarg: començarem per l'os de pernil, el tros de gallina, el peu i l'orella de porc, el conillet de bou i la cansalada. Seguidament afegirem les botifarres seques, la pastanaga, l'all porro i la ceba. Finalment, quan quedin uns 10 min. d'ebullició incorporarem les patates trossejades, els xoriços i la sopa grossa. Rectificar de sal.

Signat : RUBEN BEL i JUAN RAMON GRACIA

ENTREVISTA AL PARE JONI

XS : Quants anys tens?
PJ : 40
XS : On vas néixer?
PJ : Amposta
XS : Com va ser la teva joventut?
PJ : Molt ajetreada, m’agradava molt sortir als concerts, vaig descobrir que la nit tenia moltes coses que no m’agradaven com les drogues o la violència, quan veia això pensava que tenia que fer algo per ells. Vaig començar a aprendre a tocar la guitarra als 8anys, la guitarra elèctrica als 16 i després “en serio” al primer disc fa 3 anys.
JR : Perquè vas venir a Les Cases d’Alcanar?
PJ : El bisbe em va destinar a Les Cases, em vaig alegrar molt.
JR : On estaves abans?
PJ : Morella , Roquetes, Paüls, Masroig, Vinaròs i finalment a les Cases d’Alcanar.
JR : Sempre has portat lo pèl llarg?
PJ : Si, des de els 16, 17 anys, sempre m’agradat molt portar-lo així.
RM : Quants anys fa que ets retó?
PJ : 15 anys.
RM : Com t’aclareixes fent de cantant i de retó?
PJ : Difícil de compaginar, sobretot quan en dissabte a la nit tinc concert i el diumenge al mati tinc missa i el concert és en algun lloc lluny, llavors arribo molt cansat, alguns cops “empalmo”, i d’altres vegades cal que la missa la faci un company, Mossèn Paco.
RM : Perquè t’has fet cantant de rock? T’agrada?
PJ : Perquè quan vaig anar al primer concert de rock als 15 anys vaig veure aquella força i energia, vaig dir, això és lo meu!!!. Llavors ja no vaig parar, vaig comprar-me la primera guitarra elèctrica i vaig començar a tocar amb els meus amics i fins ara.
RB : Qui escriu les teves cançons?
Lletra i música, jo. Però tinc la col·laboració d’un equip, gent que m’ajuda a revisar els textos, els productors musicals fan els arranjaments i finalment els músics aporten el seu talent a l’hora de gravar.
RB : En quins mitjans de comunicació has sortit?
PJ : Més de 3000 entrevistes, mitjans de tot el món totes les TV nacionals, regionals i moltes locals. En internacional : radios i tele com ara BBC Londres , Telemundo, Televisa Mèxic Canal 13 d’Argentina, Radio Caracol Colòmbia, diaris de Xina, Japó o televisió de Portugal.
RB :Fas concerts? Quan en faràs més?
PJ : Si, hem començat ara la segona gira. En la primera vam anar per molts llocs d’Espanya, Itàlia, Colòmbia, Estats Units, ...hem començat la segona gira i ja hem estat en França Veneçuela i ara per Espanya.
AC : Has viatjat molt? Has cantat a l’estranger?
PJ : Si, moltíssim, per les meves experiències missioneres he estat en Guinea Equatorial, Hondures, ... per motius musicals per Europa i molts països d’Amèrica.
AC : Qui et grava els videoclips? Gravaràs més compactes?
PJ : Tot el que faig ho pago de la butxaca, els disc i videoclips, val molts diners. Cal anar poc a poc. Després de cada disc cal recuperar-me econòmicament.
TR : Com te va la vida?
PJ : Sóc molt feliç em dono compte que no puc ser feliç sol, que hi ha molta gent que no ho és, i vull ajudar a tothom, tinc recolzament de molta gent. Cal fer la feina bé per poder ajudar després als que ho necessiten.
TR : Com seria la teva vida si no fossis capellà?
PJ : No ho sé, però el que és segur és que em dedicaria a la música, no se si com aficionat o com a professional, però és una cosa que sempre m’agrada’t.
TR : Em llegit que cuines... i ens han dit que toques el piano...
PJ : Si, vaig estudiar piano al conservatori de Tortosa, també solfeig, direcció, coral, ... tot això m’ha donat experiència musical per composar les meves cançons.
En lo referent a lo de cuinar, m’ha tocat espavilar, i he fet de tot. Inclús, he fet alguna entrevista per la televisió, a Canal 9, mentre cuinava una recepta de carn d’estrus.

Signat: TOT L’EQUIP DE REDACCIÓ

EL MÓN SOBRE RODES

Albert Casals, un jove de 18 anys, català, viatja per tot el món fent autoestop i amb un pressupost de 3 euros al dia, sol i amb cadira de rodes. Va patir leucèmia quan era més petit, poc després va decidir conèixer el món.
El primer lloc que va visitar va ser Brussel·les amb el seu pare per aprendre a moure’s, després ha visitat tota Europa, sud-est asiàtic, llatinoamèrica i Japó.
Ha redactat les seves vivències en un llibre “El món sobre rodes”.
Explica què el que el fa més feliç és viatjar i conèixer noves persones. Ara té previst anar a l’Àfrica.

Signat : TERE REVERTER i ROSER POMARES

INTERNET I L’AGORAFÒBIA

Sue Curtis, té agorafòbia des de fa 20 anys,malaltia que no la permet sortir al carrer per què pateix pànic als espais oberts. No havia estat en un espai públic des de 1989 quan va tenir una crisi de pànic en una biblioteca, però ha aconseguit sortir fora de casa seva gràcies a Google Street View. Després de veure les imatges per Internet, va buscar consells d’auto-ajuda per la xarxa, això l’està ajudant a recuperar-se.
La Sra. Curtis somia en poder renovar els seus vots matrimonials en una església.

Signat : ROCIO MARTINEZ i ANGELS CID

ENQUESTA

L’enquesta realitzada a 25 persones que treballen al Centre Ocupacional i Llar d’ Alcanar, recull les respostes a quatre preguntes formulades :
Relació amb els companys : regular 10%, bona 90%
Què en penses del menjar del centre? : Bo 80%, regular 5%, dolent 15%
Què t’agrada fer en el temps d’oci? : veure televisió 20%, escoltar música 60%, jocs de taula 20% Què et semblen els horaris de l’Ocupacional? : bé 80%, regular 5%, malament 15%

Signat : TOT L’EQUIP DE REDACCIÓ

TORNEM A SORTIR A LA REVISTA ALCANAR

En el número d’Abril de la revista Alcanar, surten en la pàgina central un recull de fotografies de la celebració de Sant Jordi, una d’elles és nostra, amb la paradeta que vam posar al centre del poble.
En una pàgina surt també una altra fotografia nostra amb l’Alcalde d’Alcanar, el Sr. Alfons Montserrat, i un escrit explicant la visita que li vam fer per regalar a l’Ajuntament d’Alcanar una teula pintada per nosaltres amb l’ermita de la Mare de Déu del Remei.

Signat : TOT L’EQUIP DE REDACCIÓ

4. CONTRAPORTADA

POESIA: “Quinquennals ”

Enguany toca Quinquennals.
Per les festes del Remei,
adornem tots els carrers
i fiquem el poble ben lluent,
per què la Mare de Déu
ho vingui a visitar.
Flors, catifes, llum i altars
i tot el poble content
per a glòria de Maria
la nostra Verge del Remei

Signat: TOT L'EQUIP DE REDACCIÓ

Il·lustració: ROSER POMARES
Títol: “El mantell”
Guanyador del Concurs “Contraportada”

5. L’EQUIP

Redacció :
Juan Ramón Gràcia
Tere Reverter
Rubén Bel
Àngels Cid
Rocío Martínez
Roser Pomares
Esther Ramón

Col·laboradors:
Maria Fibla
Edurne Arregui
Miguel Gonzàlez
Jonatan Navarro
José Ramón Oliva
Àngeles Prados
Angels Villalonga

Agraïments:
Als companys de l’Ocupacional per les seves col·laboracions

Domicili social:
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita:
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731 914
coalcanar@vergecinta.com
Més informació a:
www.coalcanar.blogspot.com

Nº 3. DESEMBRE 2008.

2008-12-12T07:57:00.000-08:00

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITATS QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE QUE ELS INTERESSA I/O EL QUE ELS PREOCUPA. PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

LA GRAN INVITACIÓ
Els companys del CO d’Alcanar hem fet una invitació molt especial als companys de l’Ametlla de Mar, que volen venir per a Festes de maig d’Alcanar de l’any 2009. No hem fet una invitació qualsevol: els hem filmat una pel·lícula, que es va estrenar el dia 8 d’octu-bre al nostre bloc: http://www.coalcanar.blogspot.com/.

JA, A L’ABAST DE TOTHOM!
Aquesta revista, ara també s’edita en format text; perquè els companys i amics que no la poden llegir, puguin escoltar-la a través de l’ordinador amb el programa JAWS o Lectura de textos. La trobareu a l’adreça: http://www.miradoralcanar.blogspot.com/.

A LA REVISTA ALCANAR
Hem tornat a sortir en un article de la Revista Alcanar. Ens sentim molt contents i satisfets de que es conegue lo nostre treball, que la gent tingue informació del que fem.

2. EDITORIAL

BENGALES A L'ESTADI

Els culpables de les bengales al camp, possiblement són els clubs. Els mossos d’esquadra han de posar ordre a la gent, siguin de l’Espanyol o del Barça. Potser haurien de passar per l’entrada d’un en un, i els aficionats i els joves violents no haurien d’entrar a l’estadi.

No ens agrada la violència. Està malament barallar-se. Que la gent, que no pegui a ningú. De vegades hi ha ferits, i a molts ens agradaria que s’acabés la violència en tots els camps de futbol. El comportament de la gent del públic està mal fet i els jugadors de futbol no volen violència al camp.

Firmat: LA REDACCIÓ

3. ARTICLES DE LA REVISTA

A LA IMPREMTA DEL POBLE

Els companys del Taller de Revista hem anat a la impremta del poble. Tenen despatx amb llibres, revistes, ordinador, i tenen un magatzem amb impressores per imprimir. Les màquines que fan les revistes fan soroll.
Aquest mes sortirà la nostra revista, “a lo grande”, i potser podrem fer moltes còpies per repartir-les pel poble.

Firmat: RUBÉN

TRES DIES SÍ, TRES DIES NO, DE LA NIT AL DIA

Natalie Adler, una noia estrangera, és cega de manera intermitent.
La seva vida va canviar quan tenia onze anys. Quan encara anava al col·legi, un matí, se li van tancar els ulls. Un dia se n’anava a dormir i al dia següent no els podia obrir. No ha millorat mai.
Tres dies s’ho passa bé, i tres malament. El dia del seu aniversari s’ho pot passar bé, anar de viatge, a la discoteca, al cinema, al circ, passar-ho bé amb els amics, aprofitar el temps amb la família, anar al ball i viure la vida. Però, segons el dia en què cau el seu aniversari, se’l pot passar a fosques.

Firmat: XAVI I TERE

ENTREVISTA A MIGUEL

Miguel es va presentar a les taules del Restaurant l’Estona amb una guitarra a l’esquena. Els companys de l’ocupacional hi havíem anat per celebrar les Festes del Remei i entrevistar-lo. Miguel és d’Alcanar, i ha estudiat periodisme. Estava una mica nerviós. Per cert, Miguel és cec.

JN: Dius que estàs nerviós?
Miguel: Sí, a veure quines preguntes em fareu. A més, estic una mica nerviós perquè tinc que preparar les maletes. Me’n vaig a Madrid. I encara tinc molta feina per fer.

JN: Quan te’n vas?
Miguel: Marxo diumenge .

AC: Quants anys tens?
Miguel: Vint-i-tres.

JRG: Tens germans o germanes? Tens novia?
Miguel: Sí, un germà més menut que jo. I sí, també tinc novia.

JRG: Què faràs a Madrid?
Fent exercicis d’escalfament al poliesportiuMiguel: Vaig a treballar-hi sis mesos. Treballaré en una agència de notícies de la ONCE. Després me n’aniré a treballar a Tarragona.

TR: Com aniràs a Madrid?
Miguel: Em portaran els meus pares en cotxe.

RB: T’esperarà algú a Madrid per acompanyar-te per anar pels carrers?
Miguel: Els meus pares es quedaran un dia. Una persona de la ONCE m’ensenyarà a anar per Madrid i pel metro.

RM: Com t’ho fas per escriure?
Miguel: Tinc un ordinador que parla, i diu tot allò que escric. També puc llegir les pàgines escrites en Braille.

RB: En quins àmbits has treballat?
Miguel: He estudiat periodisme i he treballat a Ràdio Alcanar, i també a Ràdio Barcelona -de la cadena SER- fent pràctiques.

TR: Sabem que tens una emissora de ràdio pròpia. Ara què faràs?
Miguel: L’he hagut de tancar. Ara no funciona, però potser més endavant...

AC: Podrem demanar cançons?
Miguel: Quan torni a obrir l’emissora m’agradarà que truqueu.

RM: Ens han dit que cantes molt bé. Ens cantaries alguna cosa?
Miguel: I tant, però m’agradaria que m’acompanyéssiu.

Al final vam cantar tots junts. Miguel canta molt bé. Va ser una tarda superguai!

AL PAVELLÓ POLIESPORTIU

Vam començar parlant amb Josep Vericat (el director del Centre Ocupacional). Ell mos va parlar i li vam explicar lo que volíem. S’ho va pensar i ho va comentar. Ens va dir que havíem de fer una instància, que és un permís. Mos vam ficar molt contents quan mos van dir que sí. Només quedava parlar sobre quins dies aniríem... i ja hem anat.
És molt gran per fora. Hi ha grades per a seure el públic. Té una rampa. A la pista hi podem entrar les persones que anem en cadires de rodes. Al pavelló fem gimnàstica, i entrenem a boccia i a futbol.

Firmat: ÀNGELS

TRIEU EL TREN QUE MÉS US AGRADI

Els Regionals: són trens de mitja distància i paren a totes les estacions. Són barats perquè valen pocs diners, segons on vas. Té diferents noms: Regional Exprés i Catalunya Exprés.

Els trens de Grans Línies: són els trens que fan viatges llargs. El preu és car i valen molts de diners, segons on vas. Paren a poques estacions. Són:

- Arco: corre poc, és car i equipat.
- Altaria: corre molt, és car i equipat.
- Talgo: corre molt, és car i equipat.
- Diurno: corre poc, és barat i equipat.
- Estrella: corre poc, és barat i amb habitacions.
- Intercity: corre molt, és car i equipat.
- Talgo hotel: corre molt, és car i amb habitacions.

Els trens d’Alta Velocitat: són els trens que corren a més de 200 km/h. EL preu és car i valen molts diners. Estan molt ben equipats; els noms són: Ave, Euromed, Alaris i Avant.

Firmat: JUAN RAMÓN I JOSÉ RAMÓN

LA SEGONA PEL·LÍCULA

Fotograma de la primera pel·lícula: “La invitació”Aquests dies estem preparant una pel·lícula. És la segona gran pel·lícula que veuran els nostres companys. La passarem a l’ordinador. Quan estigui feta, també la posarem al nostre bloc (recordeu, és http://www.coalcanar.blogspot.com/).

Firmat: TERE I RUBÉN

LA FESTA DE LA CASTANYADA

La festa de la castanyada va ser lo divendres per la nit. El dia 31 d’octubre, es va celebrar la castanyada i la “Noche de Halloween”. Natros ho vam celebrar amb un dinar de germanor, vam menjar moniatos, i per finalitzar la diada vam tenir panellets. A més, vam organitzar un ball.

Firmat: ROCÍO I JOSÉ RAMÓN

4. CONTRAPORTADA

POESIA “LO NADAL”

Lo Nadal és una festa,
per viure en família,
en què la gent de tot menja:
torró, polvoró, caneló,
i llagostí, quan la barca el pesca.

Al Nadal, la gent se muda,
i la gent que té molts diners,
fins i tot, compra angula.

Amb la crisi per tot lo món,
amb sopes mos conformarem,
i a falta de bons torrons,
préssec en almívar menjarem.

Firmat: LA REDACCIÓ

L’EQUIP

Redacció:
Juan Ramón
Tere
Rubén
Àngels
Rocío
Jonatan

Col·laboradors
Juanjo
Esther
José Ramón
Xavi

Agraïments:
AGRAÏM L'AJUDA PRESTADA PEL PLA EDUCATIU D'ENTORN DE L'AJUNTAMENT D'ALCANAR

Domicili social:
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita:
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731 914
coalcanar@vergecinta.com
Més informació a:
www.coalcanar.blogspot.com

Nº 2. JUNY 2008.

2008-12-12T07:16:00.000-08:00

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITATS QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE QUE ELS INTERESSA I/O EL QUE ELS PREOCUPA. PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

L’ANIVERSARI DE L’ANY!!!
El dia 12 de febrer va fer un any que estem al CO i a la Llar d’Alcanar. Vam anar a fer una toma al bar que hi ha propet de l’edifici. El dinar va ser especial amb el pastís d’aniversari inclòs. Per la tarda vam cantar al Karaoke i vam ballar les cançons que cantàvem. Ens ho vam passar molt bé.

ST JORDI VA ANAR MOLT BÉ
A la paradeta vam vendre roses naturals i artificials, vam vendre punts de llibre, clauers, penjolls, anells, ventalls, moneders, i un munt de roses de peluix amb un drac per als xiquets: Perfecte.

LES SORTIDES QUE FEM
Vam anar quatre dies a Marina d’Or, i ho vam passar molt i molt bé. També hem anat a l’Ermita de Vinaròs, a Montblanc i a l’Ametlla de Mar... NO PAREM !!!

2. EDITORIAL

CADIRES DE RODES ELECTRÒNIQUES

Als companys que van en cadira de rodes electrònica els ha canviat la vida des que la tenen. Aquestes cadires van en bateria i es carreguen per la nit amb el carregador. Gràcies a elles poden anar pel poble.

Poden anar d’un lloc a un altre sense que calgui que els acompanyi ningú en els petits desplaçaments. Tot i que poden anar igualment pels carrers del poble sense suport -per seguretat- van acompanyats d’un monitor.
Ara només necessiten rampes i prou espai a les voreres per poder-hi passar.

En les seves paraules: “Una salvació, la nostra llibertat; s’han obert les portes a tot”.

Firmat: LA REDACCIÓ

3. ARTICLES DE LA REVISTA

L’ANIVERSARI DE L’ANY

El Centre Ocupacional i la Llar, el 12 de febrer van fer un any. Ja fa un any que estem aquí. Estem molt contents perquè ens ho hem passat molt bé treballant, aprenent i fent activitats lúdiques i d’oci. Per a aquest dia especial vam organitzar un dia de festa. Vam preparar una pancarta i després vam parar les taules. A la festa van venir molts monitors de la llar. Vàrem menjar en dues taules, amb un aperitiu per començar. Contents d’estar tots junts, al final vam cantar tots al Karaoke.

Firmat: ÀNGELS, RUBÉN, XAVI I JOSÉ RAMÓN

RECUPERA’T

Los compays desitgem que te recuperes pronte i que pugues estar amb tots natros. Com te trobes? Mos agradaria que la setmana que ve estiguessis aquí. Et recordem molt. Esperem la teva arribada, Tere.

Firmat: COMPANYS I MONITORS D’ALCANAR

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR DEL CENTRE OCUPACIONAL, JOSEP VERICAT

“La feina que faig m’agrada molt, perquè si no m’agradés, no la faria”
TR: És molt difícil ser director?
JV: No és difícil però tinc més maldecaps que abans.
JRO: Quin horaris fas?JV: De 9:00 a 17:30; és l’horari oficial, desprès l’exigència de la feina et fa treballar més hores.
TR: Es pot canviar alguna cosa als Centres Ocupacionals?
JV: Sí, però m’agradaria que ho diguéssiu vatros.
JRO: Quan obriran el centre de Jesús?
JV: El centre de Jesús ja està acabat, però encara tardarà una mica.
TR: T’agrada la feina que fas?
JV: Sí. M’agrada molt, perquè si no m’agradés, no la faria.
JRO: Les persones que van en cadira de rodes, poden anar a les sortides?
JV: Sí, però cal anar a llocs que estiguin adaptats.
TR: Com organitzes les sortides?
JV: Intento que hi hagi diversos tipus de sortides per acontentar a tothom, d’un dia, de varis, sortides a prop, lluny,…després el lloc on anar és a petició vostra.
JRO: Anirem a la inauguració del centre de Jesús?
JV: Si l’entitat organitza una inauguració oficial, suposo que ens convidaran a tots: professionals, famílies i usuaris.

LA REVISTA, A LA BIBLIOTECA

La Biblioteca Municipal Trinitari Fabregat d’Alcanar acull en el seu arxiu un exemplar de Lo Mirador d’Alcanar

Anem a la Biblioteca, els companys del grup de la revista. Dins al passadís fem una entrevista a la bibliotecària i li donem una revista de Lo Mirador d`Alcanar. Aquesta revista servirà perquè la gent del poble la pugui llegir sempre que vulgui fer-ho.

Després –la bibliotecària- ens acompanya per les escales fins la biblioteca, i fem una foto a llibres, discs, revistes i als llibres dels xiquets i xiquetes Hi ha una mini cadena i ordinadors. Ens agradarà ser socis. Fa falta el carnet de DNI, i portar-lo al taulell de la biblioteca..

Les persones que anem en cadires de rodes no podem pujar per les escales. Estem molt contets perquè a la nova Biblioteca eliminaran les barreres arquitectòniques.

Firmat: RUBEN I TERE

CARNAVAL, CARNAVAL, CARNAVAL TE QUIERO…

Després de gairebé un any de treball, hem aconseguit una gran recompensa

A Alcanar, el Carnestoltes comença amb la festa del pijama en divendres per la nit. En dissabte per la tarda continua la festa amb la desfilada de disfresses, i per la nit, el ball al Centre Cívic. En diumenge per la nit la festa acaba amb l’enterrament de la sardina.
A l’assemblea del Centre Ocupacional vam decidir de disfressar-nos de guàrdia urbana. Les disfresses les vam fer al taller -amb diferents materials- durant tot l’any.
Dissabte ens va venir a buscar el rei Carnestoltes i la xaranga, i vam anar cap a la desfilada. Ens ho vam passar molt bé ballant, rient i cantant amb tota la gent que hi havia, fins i tot amb les reines de les comparses de Vinaròs, que són molt simpàtiques.
A la nit -qui va poder- va anar un ratet al ball i s’ho van passar molt bé.

Firmat: RUBÉN BEL

LO BLOC DEL CENTRE OCUPACIONAL ALCANAR

Al bloc expliquem les activitats que fem al taller, perquè ho pugui llegir tot lo món

Des de fa cinc mesos, que fem lo bloc del centre d’Alcanar. Podem ficar-hi fotos i vídeos, i ens fa il·lusió que ens vegin los companys i los monitors dels centres de Campredó i l’Ametlla. Ens agradaria que també el llegíssin els nostres amics, la gent d’Alcanar i la dels pobles de la comarca.

Tenim ganes que llegiu lo bloc que estem fent entre tots. El trobareu a http://www.coalcanar.blogspot.com/.

Firmat: ÀNGELS I ROCÍO

4. CONTRAPORTADA

LA POESIA DELS COMPANYS

Als companys de Campredó
els veiem a l’ordinador,
als de l’Ametlla de Mar
els hem anat a visitar.

Quan sortim i ens trobem els companys,
ens fiquem contents d’estar-hi plegats.
Som de bona pasta, ens agrada rondar,
I sempre que podem: a xalar!

El dia de la Xirigotada:
a Campredó: una tortada,
i el dia del dinar de Nadal,
també menjarem junts,
allà dalt.

5. L'EQUIP

Redacció:
Tere R
Rubén
Àngels
Rocío
Juan Ramón
Jonatan

Col·laboradors:
José Ramón
Xavi

Agraïments:
Als companys de l'Ocupacional

Domicili social
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731914
coalcanar@vergecinta.com

Nº 1. DESEMBRE 2007.

2008-11-15T22:50:00.000-08:00

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITATS QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE QUE ELS INTERESSA I/O EL QUE ELS PREOCUPA.
PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

BENVINGUTS AL POBLE.
Els companys del Centre Ocupacional Alcanar estan molt contents de l’acollida que els han donat les persones del poble. Han notat com la gent es mostra amable i comprensiva amb ells.
Alcanar és un poble amb grans paisatges, com ara la Serra del Montsià i bonics llocs per visitar, com ara l’Ermita del Remei.

2007 UN ANY ESPECIAL.
La participació en festes populars i altres esdeveniments han caracteritzat l’inici de l’activitat del Centre Ocupacional Alcanar ubicat al Carrer Montsià d’aquesta localitat des del mes de febrer. En el primer número de la revista El Mirador d’Alcanar podreu fer un tast de tot plegat.

EDITAT EL NÚMERO 1.
Neix EL Mirador d’Alcanar amb voluntat de donar a conèixer el pensament i les experiències viscudes per persones amb discapacitat dels pobles d’Alcanar, de la Sènia i d’Ulldecona

2. EDITORIAL

QUÈ ÉS L’ASSEMBLEA I QUÈ HI FEM?

És una reunió que fem dijous per la tarda per posar en comú les idees que trobem importants, com ara:
El tema furgoneta del centre, els nostres problemes, el que ens agrada i el que no, les activitats que fem i el que ens motiva per cada dia poder superar-nos un poc més.
També parlem del comportament dels nostres companys, de les sortides que fem al mirador, al “parque”, a les festes del poble, a Nadal, a Carnestoltes, a Sant Jordi, als bous...
En definitiva, a l’Assemblea ens ho passem molt bé ja que fem preguntes i parlem de coses humanes que ens passen dia a dia.

Firmat: LA REDACCIÓ

3. ARTICLES DE LA REVISTA

LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES AL CARRER

A la gent que anem en cadires de rodes ens agraden molt les coses que estan adaptades al nostre poble, perquè podem anar-hi bé.

Però falten algunes coses per arreglar: que els cotxes no aparquin dalt de la vorera ni a les rampes, que puguem entrar a la biblioteca, que els carrers que estan en mal estat s’enquitranin, tenir algunes rampes més...

A més, per poder caminar a gust pel carrer aniria bé que les voreres fossin més amples, perquè de vegades no hi cabem i ens toca anar pel mig del carrer.

Ens agradaria que es tinguessin en compte les nostres propostes, esperem que en els propers anys en puguem anar aconseguint.
Gràcies.

Firmat: ÀNGELS I TERE

ENTREVISTA A LA COORDINADORA DE LA REVISTA ALCANAR, TERE LANGE

“El que més m’agrada a mi és que hi hagi un munt de gent que col.labori”

JONATAN: Som el grup de revista del C.O. Alcanar. Venim a fer l’entrevista.
RUBEN: Hola bon dia, soc Rubén. Com vas començar a la revista?
TERE LANGE: Vaig començar al 2000, però feia anys que la publicaven gent voluntària. No es podia publicar tots els mesos, i per això a l’Ajuntament van pensar que me n’encarregués jo. Em van demanar que inclogués notícies municipals i les col·laboracions de la gent.
ROCIO: Bon dia, soc Rocío. És difícil començar una revista?
TERE LANGE: Sembla fàcil, però et comences a ofegar una mica quan veus que passen els dies i que tens 40 pàgines que has d’omplir en tres setmanes. No saps com però al final surt.
TERE R: Hola soc Tere R. Quin càrrec tens?
TERE LANGE: Ah no, jo soc auxiliar, com qualsevol altre que pugui estar a Secretaria. El que passa és que la meva feina és fer això. També donem a conèixer les notícies del poble a fora, perquè les publiquin altres diaris.
TERE R: Com t’assabentes de les notícies?
TERE LANGE: Mira, procuro perseguir els polítics. Quan veig l’alcalde que va a fer el cafè li dic “A veure quan puc parlar amb tu un moment...”, perquè m’expliqui les coses més interessants del “pleno”.
ANGELS: Bon dia, soc Àngels Cid. Com fas la revista?
TERE LANGE: Normalment sobre el que m’explica l’alcalde i sempre procuro fer el que feu vosaltres: gravar-ho. De vegades els polítics per explicar una cosa que és molt senzilla, s’enrotllen molt, i a més no puc anar tan de pressa escrivint, com ells parlant.
TERE R: Què et sembla com està quedant la nostra revista? T’agrada?
TERE LANGE: Molt, molt. Faré un reportatge i parlarem del que feu al taller.
JONATAN: Algun consell que ens puguis donar?
TERE LANGE: El que més m’agrada a mi és que hi hagi un munt de gent que col·labori. Que consti que és la primera vegada que em fan una entrevista de feina amb cara i ulls. No me l’han feta mai. Em fa molta il·lusió.

EMOCIONANT JORNADA PORTES OBERTES DEL CENTRE OCUPACIONAL ALCANAR

Els companys del C.O. de Campredó i d’Alcanar van estar molt contents de retrobar-se al Centre Cívic

Els companys de Centre Ocupacional de Campredó van venir a visitar la llar i el taller d’Alcanar: les habitacions, els despatxos, el menjador, la cuina...

Arribada al Centre Cívic de tots els companys del C.O. de Campredó i dels monitors i monitores. Van venir amb autobusos de la Hife, de Carrera i de TCD. Els monitors van anar cridant a tots els companys perquè anessin visitant -per grups- la llar i el taller d’Alcanar.

Després de veure les instal·lacions, van tornar al Centre Cívic a ballar amb tots els companys i a celebrar un dinar especial. Vam estar amb Verònica, Mercè, Jesús, Vicent, Maria, Rosa, Cinta, Irene, Nacho, Sabina, Goretti ...

La gent de la llar d’Alcanar es queden i la resta dels companys, directe cap a Tortosa, Roquetes... cadascú cap al seu poble. Tan de bo que el proper any 2008, ens tornem a retrobar els companys d’Alcanar i Campredó en una altra celebració com aquesta. Gràcies a tots. Visca Alcanar!

Firmat: RUBEN I ROCÍO

LES FESTES DEL POBLE

A les festes del poble apeteix sortir i veure l’ambient

La feina i la festa no són compatibles al 100 %, però la setmana de festes hem xalat molt. Natros hem assistit a molts actes, com ara: Grease, Quico i el Cèlio, el sopar popular a l’Avinguda Catalunya... Durant tota la setmana, hem sortit a esmorzar al Parc de la Bassa i al Mirador.
Un dels dies vam anar a prendre un refresc al bar que està a la Plaça Major. Va passar la volta ciclista de Tarragona i natros també hi vam anar. Com també vam assistir al Ball de Gala (amb acompanyament de les pubilles), a la Carpa Jove, a l’exposició de quadres, al concert de la Banda Municipal de música; i com a fi de festes, al castell de focs.

Tots els dies hem vist la prova des de les finestres i balcons de l’edifici Montsià. Això inclou gaudir tant dels bous, com de l’ambient del carrer, de la música de la xaranga i del “xiringuito” que veiem des de les finestres del menjador.

A Alcanar les festes comencen amb la xaranga i el bou embolat. Fem el típic berenar a la mitja part, i per la nit, bou embolat i ball.

A Ulldecona comencen les festes amb el volteig de campanes i la cohetada, i durant les festes fan les carrosses i el ball de mantons. Fan bous tant a Alcanar al maig com a Ulldecona a l’agost. A Alcanar són per les Festes de Sant Isidre, i a Ulldecona es fan a les Festes Majors de la Mare de Déu de la Pietat. Als dos pobles fan bous a migdia: a Alcanar li diem “la prova” i a Ulldecona li diuen “l’encierro” i es fa al carrer Calvari. També fan bous a la plaça per la tarda on toreja la gent del poble.

Firmat: COMPANYS DEL C.O. ALCANAR

4. PASSATEMPS

EL RACÓ DELS MOTS ENCREUATS

Per resoldre els mots encreuats escriu les paraules que hi ha definides, als quadres blancs.

1. Animal polar de pèl blanc. Dos lletres.
2. Animal que viu a l'aigua. Quatre lletres.
3. Animal que té el coll MOLT llarg. Sis lletres.
4. Animal que vola. Cinc lletres
5. Animal fantàstic de Sant Jordi. Quatre lletres.
6. Animal que té trompa. Set lletres.
7. Insecte que fa mel i pica. Sis lletres.

5. CONTRAPORTADA

LA POESIA DEL MENJAR

Vam sopar bajoques
en pataca
i pollastre al forn,
i vaig menjar tomata,
botifarra i macarró,
que eren molt maques
i que era molt bo.

De postres
hi havia pera,
però jo volia cirera.

Després de sopar
em sento farta,
però queda lloc
per a una pasta.

Vaig baixar
a dormir feliç
i vaig somiar
que menjava un pastís.

Firmat: ROSA

Il·lustració: XAVI

6. L’EQUIP

Redacció:
Rosa
Tere R
Rubén
Àngels
Rocío
Josep
Jonatan

Col·laboradors
Juanjo
Esther
Miriam
Andrea
Nerea
Andrea
Sandra

Agraïments
Als companys de l’Ocupacional

Domicili social
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731914
coalcanar@vergecinta.com

BENVINGUTS

2008-11-15T22:39:00.000-08:00

Benvinguts al bloc de la Revista El Mirador d'Alcanar. Aquest bloc ha estat pensat per als nostres amics i companys que no poden llegir la revista que publiquem al Centre Ocupacional i Servei d'Acolliment Residencial Alcanar. Hi anirem penjant els diferents exemplars en format text, i amb els programes Jaws o Lectura de textos tothom podrà escoltar el que hi ha escrit.

Esperem que us agradi.