Nº 3. DESEMBRE 2008.

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITATS QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE QUE ELS INTERESSA I/O EL QUE ELS PREOCUPA. PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

LA GRAN INVITACIÓ
Els companys del CO d’Alcanar hem fet una invitació molt especial als companys de l’Ametlla de Mar, que volen venir per a Festes de maig d’Alcanar de l’any 2009. No hem fet una invitació qualsevol: els hem filmat una pel·lícula, que es va estrenar el dia 8 d’octu-bre al nostre bloc: http://www.coalcanar.blogspot.com/.

JA, A L’ABAST DE TOTHOM!
Aquesta revista, ara també s’edita en format text; perquè els companys i amics que no la poden llegir, puguin escoltar-la a través de l’ordinador amb el programa JAWS o Lectura de textos. La trobareu a l’adreça: http://www.miradoralcanar.blogspot.com/.

A LA REVISTA ALCANAR
Hem tornat a sortir en un article de la Revista Alcanar. Ens sentim molt contents i satisfets de que es conegue lo nostre treball, que la gent tingue informació del que fem.

2. EDITORIAL

BENGALES A L'ESTADI

Els culpables de les bengales al camp, possiblement són els clubs. Els mossos d’esquadra han de posar ordre a la gent, siguin de l’Espanyol o del Barça. Potser haurien de passar per l’entrada d’un en un, i els aficionats i els joves violents no haurien d’entrar a l’estadi.

No ens agrada la violència. Està malament barallar-se. Que la gent, que no pegui a ningú. De vegades hi ha ferits, i a molts ens agradaria que s’acabés la violència en tots els camps de futbol. El comportament de la gent del públic està mal fet i els jugadors de futbol no volen violència al camp.

Firmat: LA REDACCIÓ

3. ARTICLES DE LA REVISTA

A LA IMPREMTA DEL POBLE

Els companys del Taller de Revista hem anat a la impremta del poble. Tenen despatx amb llibres, revistes, ordinador, i tenen un magatzem amb impressores per imprimir. Les màquines que fan les revistes fan soroll.
Aquest mes sortirà la nostra revista, “a lo grande”, i potser podrem fer moltes còpies per repartir-les pel poble.

Firmat: RUBÉN

TRES DIES SÍ, TRES DIES NO, DE LA NIT AL DIA

Natalie Adler, una noia estrangera, és cega de manera intermitent.
La seva vida va canviar quan tenia onze anys. Quan encara anava al col·legi, un matí, se li van tancar els ulls. Un dia se n’anava a dormir i al dia següent no els podia obrir. No ha millorat mai.
Tres dies s’ho passa bé, i tres malament. El dia del seu aniversari s’ho pot passar bé, anar de viatge, a la discoteca, al cinema, al circ, passar-ho bé amb els amics, aprofitar el temps amb la família, anar al ball i viure la vida. Però, segons el dia en què cau el seu aniversari, se’l pot passar a fosques.

Firmat: XAVI I TERE

ENTREVISTA A MIGUEL

Miguel es va presentar a les taules del Restaurant l’Estona amb una guitarra a l’esquena. Els companys de l’ocupacional hi havíem anat per celebrar les Festes del Remei i entrevistar-lo. Miguel és d’Alcanar, i ha estudiat periodisme. Estava una mica nerviós. Per cert, Miguel és cec.

JN: Dius que estàs nerviós?
Miguel: Sí, a veure quines preguntes em fareu. A més, estic una mica nerviós perquè tinc que preparar les maletes. Me’n vaig a Madrid. I encara tinc molta feina per fer.

JN: Quan te’n vas?
Miguel: Marxo diumenge .

AC: Quants anys tens?
Miguel: Vint-i-tres.

JRG: Tens germans o germanes? Tens novia?
Miguel: Sí, un germà més menut que jo. I sí, també tinc novia.

JRG: Què faràs a Madrid?
Fent exercicis d’escalfament al poliesportiuMiguel: Vaig a treballar-hi sis mesos. Treballaré en una agència de notícies de la ONCE. Després me n’aniré a treballar a Tarragona.

TR: Com aniràs a Madrid?
Miguel: Em portaran els meus pares en cotxe.

RB: T’esperarà algú a Madrid per acompanyar-te per anar pels carrers?
Miguel: Els meus pares es quedaran un dia. Una persona de la ONCE m’ensenyarà a anar per Madrid i pel metro.

RM: Com t’ho fas per escriure?
Miguel: Tinc un ordinador que parla, i diu tot allò que escric. També puc llegir les pàgines escrites en Braille.

RB: En quins àmbits has treballat?
Miguel: He estudiat periodisme i he treballat a Ràdio Alcanar, i també a Ràdio Barcelona -de la cadena SER- fent pràctiques.

TR: Sabem que tens una emissora de ràdio pròpia. Ara què faràs?
Miguel: L’he hagut de tancar. Ara no funciona, però potser més endavant...

AC: Podrem demanar cançons?
Miguel: Quan torni a obrir l’emissora m’agradarà que truqueu.

RM: Ens han dit que cantes molt bé. Ens cantaries alguna cosa?
Miguel: I tant, però m’agradaria que m’acompanyéssiu.

Al final vam cantar tots junts. Miguel canta molt bé. Va ser una tarda superguai!

AL PAVELLÓ POLIESPORTIU

Vam començar parlant amb Josep Vericat (el director del Centre Ocupacional). Ell mos va parlar i li vam explicar lo que volíem. S’ho va pensar i ho va comentar. Ens va dir que havíem de fer una instància, que és un permís. Mos vam ficar molt contents quan mos van dir que sí. Només quedava parlar sobre quins dies aniríem... i ja hem anat.
És molt gran per fora. Hi ha grades per a seure el públic. Té una rampa. A la pista hi podem entrar les persones que anem en cadires de rodes. Al pavelló fem gimnàstica, i entrenem a boccia i a futbol.

Firmat: ÀNGELS

TRIEU EL TREN QUE MÉS US AGRADI

Els Regionals: són trens de mitja distància i paren a totes les estacions. Són barats perquè valen pocs diners, segons on vas. Té diferents noms: Regional Exprés i Catalunya Exprés.

Els trens de Grans Línies: són els trens que fan viatges llargs. El preu és car i valen molts de diners, segons on vas. Paren a poques estacions. Són:

- Arco: corre poc, és car i equipat.
- Altaria: corre molt, és car i equipat.
- Talgo: corre molt, és car i equipat.
- Diurno: corre poc, és barat i equipat.
- Estrella: corre poc, és barat i amb habitacions.
- Intercity: corre molt, és car i equipat.
- Talgo hotel: corre molt, és car i amb habitacions.

Els trens d’Alta Velocitat: són els trens que corren a més de 200 km/h. EL preu és car i valen molts diners. Estan molt ben equipats; els noms són: Ave, Euromed, Alaris i Avant.

Firmat: JUAN RAMÓN I JOSÉ RAMÓN

LA SEGONA PEL·LÍCULA

Fotograma de la primera pel·lícula: “La invitació”Aquests dies estem preparant una pel·lícula. És la segona gran pel·lícula que veuran els nostres companys. La passarem a l’ordinador. Quan estigui feta, també la posarem al nostre bloc (recordeu, és http://www.coalcanar.blogspot.com/).

Firmat: TERE I RUBÉN

LA FESTA DE LA CASTANYADA

La festa de la castanyada va ser lo divendres per la nit. El dia 31 d’octubre, es va celebrar la castanyada i la “Noche de Halloween”. Natros ho vam celebrar amb un dinar de germanor, vam menjar moniatos, i per finalitzar la diada vam tenir panellets. A més, vam organitzar un ball.

Firmat: ROCÍO I JOSÉ RAMÓN

4. CONTRAPORTADA

POESIA “LO NADAL”

Lo Nadal és una festa,
per viure en família,
en què la gent de tot menja:
torró, polvoró, caneló,
i llagostí, quan la barca el pesca.

Al Nadal, la gent se muda,
i la gent que té molts diners,
fins i tot, compra angula.

Amb la crisi per tot lo món,
amb sopes mos conformarem,
i a falta de bons torrons,
préssec en almívar menjarem.

Firmat: LA REDACCIÓ

L’EQUIP

Redacció:
Juan Ramón
Tere
Rubén
Àngels
Rocío
Jonatan

Col·laboradors
Juanjo
Esther
José Ramón
Xavi

Agraïments:
AGRAÏM L'AJUDA PRESTADA PEL PLA EDUCATIU D'ENTORN DE L'AJUNTAMENT D'ALCANAR

Domicili social:
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita:
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731 914
coalcanar@vergecinta.com
Més informació a:
www.coalcanar.blogspot.com

Nº 2. JUNY 2008.

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITATS QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE QUE ELS INTERESSA I/O EL QUE ELS PREOCUPA. PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

L’ANIVERSARI DE L’ANY!!!
El dia 12 de febrer va fer un any que estem al CO i a la Llar d’Alcanar. Vam anar a fer una toma al bar que hi ha propet de l’edifici. El dinar va ser especial amb el pastís d’aniversari inclòs. Per la tarda vam cantar al Karaoke i vam ballar les cançons que cantàvem. Ens ho vam passar molt bé.

ST JORDI VA ANAR MOLT BÉ
A la paradeta vam vendre roses naturals i artificials, vam vendre punts de llibre, clauers, penjolls, anells, ventalls, moneders, i un munt de roses de peluix amb un drac per als xiquets: Perfecte.

LES SORTIDES QUE FEM
Vam anar quatre dies a Marina d’Or, i ho vam passar molt i molt bé. També hem anat a l’Ermita de Vinaròs, a Montblanc i a l’Ametlla de Mar... NO PAREM !!!

2. EDITORIAL

CADIRES DE RODES ELECTRÒNIQUES

Als companys que van en cadira de rodes electrònica els ha canviat la vida des que la tenen. Aquestes cadires van en bateria i es carreguen per la nit amb el carregador. Gràcies a elles poden anar pel poble.

Poden anar d’un lloc a un altre sense que calgui que els acompanyi ningú en els petits desplaçaments. Tot i que poden anar igualment pels carrers del poble sense suport -per seguretat- van acompanyats d’un monitor.
Ara només necessiten rampes i prou espai a les voreres per poder-hi passar.

En les seves paraules: “Una salvació, la nostra llibertat; s’han obert les portes a tot”.

Firmat: LA REDACCIÓ

3. ARTICLES DE LA REVISTA

L’ANIVERSARI DE L’ANY

El Centre Ocupacional i la Llar, el 12 de febrer van fer un any. Ja fa un any que estem aquí. Estem molt contents perquè ens ho hem passat molt bé treballant, aprenent i fent activitats lúdiques i d’oci. Per a aquest dia especial vam organitzar un dia de festa. Vam preparar una pancarta i després vam parar les taules. A la festa van venir molts monitors de la llar. Vàrem menjar en dues taules, amb un aperitiu per començar. Contents d’estar tots junts, al final vam cantar tots al Karaoke.

Firmat: ÀNGELS, RUBÉN, XAVI I JOSÉ RAMÓN

RECUPERA’T

Los compays desitgem que te recuperes pronte i que pugues estar amb tots natros. Com te trobes? Mos agradaria que la setmana que ve estiguessis aquí. Et recordem molt. Esperem la teva arribada, Tere.

Firmat: COMPANYS I MONITORS D’ALCANAR

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR DEL CENTRE OCUPACIONAL, JOSEP VERICAT

“La feina que faig m’agrada molt, perquè si no m’agradés, no la faria”
TR: És molt difícil ser director?
JV: No és difícil però tinc més maldecaps que abans.
JRO: Quin horaris fas?JV: De 9:00 a 17:30; és l’horari oficial, desprès l’exigència de la feina et fa treballar més hores.
TR: Es pot canviar alguna cosa als Centres Ocupacionals?
JV: Sí, però m’agradaria que ho diguéssiu vatros.
JRO: Quan obriran el centre de Jesús?
JV: El centre de Jesús ja està acabat, però encara tardarà una mica.
TR: T’agrada la feina que fas?
JV: Sí. M’agrada molt, perquè si no m’agradés, no la faria.
JRO: Les persones que van en cadira de rodes, poden anar a les sortides?
JV: Sí, però cal anar a llocs que estiguin adaptats.
TR: Com organitzes les sortides?
JV: Intento que hi hagi diversos tipus de sortides per acontentar a tothom, d’un dia, de varis, sortides a prop, lluny,…després el lloc on anar és a petició vostra.
JRO: Anirem a la inauguració del centre de Jesús?
JV: Si l’entitat organitza una inauguració oficial, suposo que ens convidaran a tots: professionals, famílies i usuaris.

LA REVISTA, A LA BIBLIOTECA

La Biblioteca Municipal Trinitari Fabregat d’Alcanar acull en el seu arxiu un exemplar de Lo Mirador d’Alcanar

Anem a la Biblioteca, els companys del grup de la revista. Dins al passadís fem una entrevista a la bibliotecària i li donem una revista de Lo Mirador d`Alcanar. Aquesta revista servirà perquè la gent del poble la pugui llegir sempre que vulgui fer-ho.

Després –la bibliotecària- ens acompanya per les escales fins la biblioteca, i fem una foto a llibres, discs, revistes i als llibres dels xiquets i xiquetes Hi ha una mini cadena i ordinadors. Ens agradarà ser socis. Fa falta el carnet de DNI, i portar-lo al taulell de la biblioteca..

Les persones que anem en cadires de rodes no podem pujar per les escales. Estem molt contets perquè a la nova Biblioteca eliminaran les barreres arquitectòniques.

Firmat: RUBEN I TERE

CARNAVAL, CARNAVAL, CARNAVAL TE QUIERO…

Després de gairebé un any de treball, hem aconseguit una gran recompensa

A Alcanar, el Carnestoltes comença amb la festa del pijama en divendres per la nit. En dissabte per la tarda continua la festa amb la desfilada de disfresses, i per la nit, el ball al Centre Cívic. En diumenge per la nit la festa acaba amb l’enterrament de la sardina.
A l’assemblea del Centre Ocupacional vam decidir de disfressar-nos de guàrdia urbana. Les disfresses les vam fer al taller -amb diferents materials- durant tot l’any.
Dissabte ens va venir a buscar el rei Carnestoltes i la xaranga, i vam anar cap a la desfilada. Ens ho vam passar molt bé ballant, rient i cantant amb tota la gent que hi havia, fins i tot amb les reines de les comparses de Vinaròs, que són molt simpàtiques.
A la nit -qui va poder- va anar un ratet al ball i s’ho van passar molt bé.

Firmat: RUBÉN BEL

LO BLOC DEL CENTRE OCUPACIONAL ALCANAR

Al bloc expliquem les activitats que fem al taller, perquè ho pugui llegir tot lo món

Des de fa cinc mesos, que fem lo bloc del centre d’Alcanar. Podem ficar-hi fotos i vídeos, i ens fa il·lusió que ens vegin los companys i los monitors dels centres de Campredó i l’Ametlla. Ens agradaria que també el llegíssin els nostres amics, la gent d’Alcanar i la dels pobles de la comarca.

Tenim ganes que llegiu lo bloc que estem fent entre tots. El trobareu a http://www.coalcanar.blogspot.com/.

Firmat: ÀNGELS I ROCÍO

4. CONTRAPORTADA

LA POESIA DELS COMPANYS

Als companys de Campredó
els veiem a l’ordinador,
als de l’Ametlla de Mar
els hem anat a visitar.

Quan sortim i ens trobem els companys,
ens fiquem contents d’estar-hi plegats.
Som de bona pasta, ens agrada rondar,
I sempre que podem: a xalar!

El dia de la Xirigotada:
a Campredó: una tortada,
i el dia del dinar de Nadal,
també menjarem junts,
allà dalt.

5. L'EQUIP

Redacció:
Tere R
Rubén
Àngels
Rocío
Juan Ramón
Jonatan

Col·laboradors:
José Ramón
Xavi

Agraïments:
Als companys de l'Ocupacional

Domicili social
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731914
coalcanar@vergecinta.com

Nº 1. DESEMBRE 2007.

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITATS QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE QUE ELS INTERESSA I/O EL QUE ELS PREOCUPA.
PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.


1. PORTADA

BENVINGUTS AL POBLE.
Els companys del Centre Ocupacional Alcanar estan molt contents de l’acollida que els han donat les persones del poble. Han notat com la gent es mostra amable i comprensiva amb ells.
Alcanar és un poble amb grans paisatges, com ara la Serra del Montsià i bonics llocs per visitar, com ara l’Ermita del Remei.

2007 UN ANY ESPECIAL.
La participació en festes populars i altres esdeveniments han caracteritzat l’inici de l’activitat del Centre Ocupacional Alcanar ubicat al Carrer Montsià d’aquesta localitat des del mes de febrer. En el primer número de la revista El Mirador d’Alcanar podreu fer un tast de tot plegat.

EDITAT EL NÚMERO 1.
Neix EL Mirador d’Alcanar amb voluntat de donar a conèixer el pensament i les experiències viscudes per persones amb discapacitat dels pobles d’Alcanar, de la Sènia i d’Ulldecona

2. EDITORIAL

QUÈ ÉS L’ASSEMBLEA I QUÈ HI FEM?

És una reunió que fem dijous per la tarda per posar en comú les idees que trobem importants, com ara:
El tema furgoneta del centre, els nostres problemes, el que ens agrada i el que no, les activitats que fem i el que ens motiva per cada dia poder superar-nos un poc més.
També parlem del comportament dels nostres companys, de les sortides que fem al mirador, al “parque”, a les festes del poble, a Nadal, a Carnestoltes, a Sant Jordi, als bous...
En definitiva, a l’Assemblea ens ho passem molt bé ja que fem preguntes i parlem de coses humanes que ens passen dia a dia.

Firmat: LA REDACCIÓ

3. ARTICLES DE LA REVISTA

LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES AL CARRER

A la gent que anem en cadires de rodes ens agraden molt les coses que estan adaptades al nostre poble, perquè podem anar-hi bé.

Però falten algunes coses per arreglar: que els cotxes no aparquin dalt de la vorera ni a les rampes, que puguem entrar a la biblioteca, que els carrers que estan en mal estat s’enquitranin, tenir algunes rampes més...

A més, per poder caminar a gust pel carrer aniria bé que les voreres fossin més amples, perquè de vegades no hi cabem i ens toca anar pel mig del carrer.

Ens agradaria que es tinguessin en compte les nostres propostes, esperem que en els propers anys en puguem anar aconseguint.
Gràcies.

Firmat: ÀNGELS I TERE

ENTREVISTA A LA COORDINADORA DE LA REVISTA ALCANAR, TERE LANGE

“El que més m’agrada a mi és que hi hagi un munt de gent que col.labori”

JONATAN: Som el grup de revista del C.O. Alcanar. Venim a fer l’entrevista.
RUBEN: Hola bon dia, soc Rubén. Com vas començar a la revista?
TERE LANGE: Vaig començar al 2000, però feia anys que la publicaven gent voluntària. No es podia publicar tots els mesos, i per això a l’Ajuntament van pensar que me n’encarregués jo. Em van demanar que inclogués notícies municipals i les col·laboracions de la gent.
ROCIO: Bon dia, soc Rocío. És difícil començar una revista?
TERE LANGE: Sembla fàcil, però et comences a ofegar una mica quan veus que passen els dies i que tens 40 pàgines que has d’omplir en tres setmanes. No saps com però al final surt.
TERE R: Hola soc Tere R. Quin càrrec tens?
TERE LANGE: Ah no, jo soc auxiliar, com qualsevol altre que pugui estar a Secretaria. El que passa és que la meva feina és fer això. També donem a conèixer les notícies del poble a fora, perquè les publiquin altres diaris.
TERE R: Com t’assabentes de les notícies?
TERE LANGE: Mira, procuro perseguir els polítics. Quan veig l’alcalde que va a fer el cafè li dic “A veure quan puc parlar amb tu un moment...”, perquè m’expliqui les coses més interessants del “pleno”.
ANGELS: Bon dia, soc Àngels Cid. Com fas la revista?
TERE LANGE: Normalment sobre el que m’explica l’alcalde i sempre procuro fer el que feu vosaltres: gravar-ho. De vegades els polítics per explicar una cosa que és molt senzilla, s’enrotllen molt, i a més no puc anar tan de pressa escrivint, com ells parlant.
TERE R: Què et sembla com està quedant la nostra revista? T’agrada?
TERE LANGE: Molt, molt. Faré un reportatge i parlarem del que feu al taller.
JONATAN: Algun consell que ens puguis donar?
TERE LANGE: El que més m’agrada a mi és que hi hagi un munt de gent que col·labori. Que consti que és la primera vegada que em fan una entrevista de feina amb cara i ulls. No me l’han feta mai. Em fa molta il·lusió.

EMOCIONANT JORNADA PORTES OBERTES DEL CENTRE OCUPACIONAL ALCANAR

Els companys del C.O. de Campredó i d’Alcanar van estar molt contents de retrobar-se al Centre Cívic

Els companys de Centre Ocupacional de Campredó van venir a visitar la llar i el taller d’Alcanar: les habitacions, els despatxos, el menjador, la cuina...

Arribada al Centre Cívic de tots els companys del C.O. de Campredó i dels monitors i monitores. Van venir amb autobusos de la Hife, de Carrera i de TCD. Els monitors van anar cridant a tots els companys perquè anessin visitant -per grups- la llar i el taller d’Alcanar.

Després de veure les instal·lacions, van tornar al Centre Cívic a ballar amb tots els companys i a celebrar un dinar especial. Vam estar amb Verònica, Mercè, Jesús, Vicent, Maria, Rosa, Cinta, Irene, Nacho, Sabina, Goretti ...

La gent de la llar d’Alcanar es queden i la resta dels companys, directe cap a Tortosa, Roquetes... cadascú cap al seu poble. Tan de bo que el proper any 2008, ens tornem a retrobar els companys d’Alcanar i Campredó en una altra celebració com aquesta. Gràcies a tots. Visca Alcanar!

Firmat: RUBEN I ROCÍO

LES FESTES DEL POBLE

A les festes del poble apeteix sortir i veure l’ambient

La feina i la festa no són compatibles al 100 %, però la setmana de festes hem xalat molt. Natros hem assistit a molts actes, com ara: Grease, Quico i el Cèlio, el sopar popular a l’Avinguda Catalunya... Durant tota la setmana, hem sortit a esmorzar al Parc de la Bassa i al Mirador.
Un dels dies vam anar a prendre un refresc al bar que està a la Plaça Major. Va passar la volta ciclista de Tarragona i natros també hi vam anar. Com també vam assistir al Ball de Gala (amb acompanyament de les pubilles), a la Carpa Jove, a l’exposició de quadres, al concert de la Banda Municipal de música; i com a fi de festes, al castell de focs.

Tots els dies hem vist la prova des de les finestres i balcons de l’edifici Montsià. Això inclou gaudir tant dels bous, com de l’ambient del carrer, de la música de la xaranga i del “xiringuito” que veiem des de les finestres del menjador.

A Alcanar les festes comencen amb la xaranga i el bou embolat. Fem el típic berenar a la mitja part, i per la nit, bou embolat i ball.

A Ulldecona comencen les festes amb el volteig de campanes i la cohetada, i durant les festes fan les carrosses i el ball de mantons. Fan bous tant a Alcanar al maig com a Ulldecona a l’agost. A Alcanar són per les Festes de Sant Isidre, i a Ulldecona es fan a les Festes Majors de la Mare de Déu de la Pietat. Als dos pobles fan bous a migdia: a Alcanar li diem “la prova” i a Ulldecona li diuen “l’encierro” i es fa al carrer Calvari. També fan bous a la plaça per la tarda on toreja la gent del poble.

Firmat: COMPANYS DEL C.O. ALCANAR

4. PASSATEMPS

EL RACÓ DELS MOTS ENCREUATS

Per resoldre els mots encreuats escriu les paraules que hi ha definides, als quadres blancs.

1. Animal polar de pèl blanc. Dos lletres.
2. Animal que viu a l'aigua. Quatre lletres.
3. Animal que té el coll MOLT llarg. Sis lletres.
4. Animal que vola. Cinc lletres
5. Animal fantàstic de Sant Jordi. Quatre lletres.
6. Animal que té trompa. Set lletres.
7. Insecte que fa mel i pica. Sis lletres.

5. CONTRAPORTADA

LA POESIA DEL MENJAR

Vam sopar bajoques
en pataca
i pollastre al forn,
i vaig menjar tomata,
botifarra i macarró,
que eren molt maques
i que era molt bo.

De postres
hi havia pera,
però jo volia cirera.

Després de sopar
em sento farta,
però queda lloc
per a una pasta.

Vaig baixar
a dormir feliç
i vaig somiar
que menjava un pastís.

Firmat: ROSA

Il·lustració: XAVI

6. L’EQUIP

Redacció:
Rosa
Tere R
Rubén
Àngels
Rocío
Josep
Jonatan

Col·laboradors
Juanjo
Esther
Miriam
Andrea
Nerea
Andrea
Sandra

Agraïments
Als companys de l’Ocupacional

Domicili social
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731914
coalcanar@vergecinta.com

BENVINGUTS

Benvinguts al bloc de la Revista El Mirador d'Alcanar. Aquest bloc ha estat pensat per als nostres amics i companys que no poden llegir la revista que publiquem al Centre Ocupacional i Servei d'Acolliment Residencial Alcanar. Hi anirem penjant els diferents exemplars en format text, i amb els programes Jaws o Lectura de textos tothom podrà escoltar el que hi ha escrit.

Esperem que us agradi.