Nº 3. DESEMBRE 2008.

REVISTA ELABORADA PER PERSONES AMB DISCAPACITATS QUE PRETÉN INFORMAR SOBRE QUE ELS INTERESSA I/O EL QUE ELS PREOCUPA. PUBLICADA PEL CENTRE OCUPACIONAL I EL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL D’ALCANAR, DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA.

1. PORTADA

LA GRAN INVITACIÓ
Els companys del CO d’Alcanar hem fet una invitació molt especial als companys de l’Ametlla de Mar, que volen venir per a Festes de maig d’Alcanar de l’any 2009. No hem fet una invitació qualsevol: els hem filmat una pel·lícula, que es va estrenar el dia 8 d’octu-bre al nostre bloc: http://www.coalcanar.blogspot.com/.

JA, A L’ABAST DE TOTHOM!
Aquesta revista, ara també s’edita en format text; perquè els companys i amics que no la poden llegir, puguin escoltar-la a través de l’ordinador amb el programa JAWS o Lectura de textos. La trobareu a l’adreça: http://www.miradoralcanar.blogspot.com/.

A LA REVISTA ALCANAR
Hem tornat a sortir en un article de la Revista Alcanar. Ens sentim molt contents i satisfets de que es conegue lo nostre treball, que la gent tingue informació del que fem.

2. EDITORIAL

BENGALES A L'ESTADI

Els culpables de les bengales al camp, possiblement són els clubs. Els mossos d’esquadra han de posar ordre a la gent, siguin de l’Espanyol o del Barça. Potser haurien de passar per l’entrada d’un en un, i els aficionats i els joves violents no haurien d’entrar a l’estadi.

No ens agrada la violència. Està malament barallar-se. Que la gent, que no pegui a ningú. De vegades hi ha ferits, i a molts ens agradaria que s’acabés la violència en tots els camps de futbol. El comportament de la gent del públic està mal fet i els jugadors de futbol no volen violència al camp.

Firmat: LA REDACCIÓ

3. ARTICLES DE LA REVISTA

A LA IMPREMTA DEL POBLE

Els companys del Taller de Revista hem anat a la impremta del poble. Tenen despatx amb llibres, revistes, ordinador, i tenen un magatzem amb impressores per imprimir. Les màquines que fan les revistes fan soroll.
Aquest mes sortirà la nostra revista, “a lo grande”, i potser podrem fer moltes còpies per repartir-les pel poble.

Firmat: RUBÉN

TRES DIES SÍ, TRES DIES NO, DE LA NIT AL DIA

Natalie Adler, una noia estrangera, és cega de manera intermitent.
La seva vida va canviar quan tenia onze anys. Quan encara anava al col·legi, un matí, se li van tancar els ulls. Un dia se n’anava a dormir i al dia següent no els podia obrir. No ha millorat mai.
Tres dies s’ho passa bé, i tres malament. El dia del seu aniversari s’ho pot passar bé, anar de viatge, a la discoteca, al cinema, al circ, passar-ho bé amb els amics, aprofitar el temps amb la família, anar al ball i viure la vida. Però, segons el dia en què cau el seu aniversari, se’l pot passar a fosques.

Firmat: XAVI I TERE

ENTREVISTA A MIGUEL

Miguel es va presentar a les taules del Restaurant l’Estona amb una guitarra a l’esquena. Els companys de l’ocupacional hi havíem anat per celebrar les Festes del Remei i entrevistar-lo. Miguel és d’Alcanar, i ha estudiat periodisme. Estava una mica nerviós. Per cert, Miguel és cec.

JN: Dius que estàs nerviós?
Miguel: Sí, a veure quines preguntes em fareu. A més, estic una mica nerviós perquè tinc que preparar les maletes. Me’n vaig a Madrid. I encara tinc molta feina per fer.

JN: Quan te’n vas?
Miguel: Marxo diumenge .

AC: Quants anys tens?
Miguel: Vint-i-tres.

JRG: Tens germans o germanes? Tens novia?
Miguel: Sí, un germà més menut que jo. I sí, també tinc novia.

JRG: Què faràs a Madrid?
Fent exercicis d’escalfament al poliesportiuMiguel: Vaig a treballar-hi sis mesos. Treballaré en una agència de notícies de la ONCE. Després me n’aniré a treballar a Tarragona.

TR: Com aniràs a Madrid?
Miguel: Em portaran els meus pares en cotxe.

RB: T’esperarà algú a Madrid per acompanyar-te per anar pels carrers?
Miguel: Els meus pares es quedaran un dia. Una persona de la ONCE m’ensenyarà a anar per Madrid i pel metro.

RM: Com t’ho fas per escriure?
Miguel: Tinc un ordinador que parla, i diu tot allò que escric. També puc llegir les pàgines escrites en Braille.

RB: En quins àmbits has treballat?
Miguel: He estudiat periodisme i he treballat a Ràdio Alcanar, i també a Ràdio Barcelona -de la cadena SER- fent pràctiques.

TR: Sabem que tens una emissora de ràdio pròpia. Ara què faràs?
Miguel: L’he hagut de tancar. Ara no funciona, però potser més endavant...

AC: Podrem demanar cançons?
Miguel: Quan torni a obrir l’emissora m’agradarà que truqueu.

RM: Ens han dit que cantes molt bé. Ens cantaries alguna cosa?
Miguel: I tant, però m’agradaria que m’acompanyéssiu.

Al final vam cantar tots junts. Miguel canta molt bé. Va ser una tarda superguai!

AL PAVELLÓ POLIESPORTIU

Vam començar parlant amb Josep Vericat (el director del Centre Ocupacional). Ell mos va parlar i li vam explicar lo que volíem. S’ho va pensar i ho va comentar. Ens va dir que havíem de fer una instància, que és un permís. Mos vam ficar molt contents quan mos van dir que sí. Només quedava parlar sobre quins dies aniríem... i ja hem anat.
És molt gran per fora. Hi ha grades per a seure el públic. Té una rampa. A la pista hi podem entrar les persones que anem en cadires de rodes. Al pavelló fem gimnàstica, i entrenem a boccia i a futbol.

Firmat: ÀNGELS

TRIEU EL TREN QUE MÉS US AGRADI

Els Regionals: són trens de mitja distància i paren a totes les estacions. Són barats perquè valen pocs diners, segons on vas. Té diferents noms: Regional Exprés i Catalunya Exprés.

Els trens de Grans Línies: són els trens que fan viatges llargs. El preu és car i valen molts de diners, segons on vas. Paren a poques estacions. Són:

- Arco: corre poc, és car i equipat.
- Altaria: corre molt, és car i equipat.
- Talgo: corre molt, és car i equipat.
- Diurno: corre poc, és barat i equipat.
- Estrella: corre poc, és barat i amb habitacions.
- Intercity: corre molt, és car i equipat.
- Talgo hotel: corre molt, és car i amb habitacions.

Els trens d’Alta Velocitat: són els trens que corren a més de 200 km/h. EL preu és car i valen molts diners. Estan molt ben equipats; els noms són: Ave, Euromed, Alaris i Avant.

Firmat: JUAN RAMÓN I JOSÉ RAMÓN

LA SEGONA PEL·LÍCULA

Fotograma de la primera pel·lícula: “La invitació”Aquests dies estem preparant una pel·lícula. És la segona gran pel·lícula que veuran els nostres companys. La passarem a l’ordinador. Quan estigui feta, també la posarem al nostre bloc (recordeu, és http://www.coalcanar.blogspot.com/).

Firmat: TERE I RUBÉN

LA FESTA DE LA CASTANYADA

La festa de la castanyada va ser lo divendres per la nit. El dia 31 d’octubre, es va celebrar la castanyada i la “Noche de Halloween”. Natros ho vam celebrar amb un dinar de germanor, vam menjar moniatos, i per finalitzar la diada vam tenir panellets. A més, vam organitzar un ball.

Firmat: ROCÍO I JOSÉ RAMÓN

4. CONTRAPORTADA

POESIA “LO NADAL”

Lo Nadal és una festa,
per viure en família,
en què la gent de tot menja:
torró, polvoró, caneló,
i llagostí, quan la barca el pesca.

Al Nadal, la gent se muda,
i la gent que té molts diners,
fins i tot, compra angula.

Amb la crisi per tot lo món,
amb sopes mos conformarem,
i a falta de bons torrons,
préssec en almívar menjarem.

Firmat: LA REDACCIÓ

L’EQUIP

Redacció:
Juan Ramón
Tere
Rubén
Àngels
Rocío
Jonatan

Col·laboradors
Juanjo
Esther
José Ramón
Xavi

Agraïments:
AGRAÏM L'AJUDA PRESTADA PEL PLA EDUCATIU D'ENTORN DE L'AJUNTAMENT D'ALCANAR

Domicili social:
Verge de la Cinta sccl
Ctra. Tortosa-L’Aldea, Km7
43897- Campredó-Tortosa

Edita:
Centre Ocupacional Alcanar
C/ Montsià, 1
43530- Alcanar
Tel i Fax. 977 731 914
coalcanar@vergecinta.com
Més informació a:
www.coalcanar.blogspot.com