LO MIRADOR D’ALCANAR II
La revista del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar
B U T L L E T Í D E M A R Ç D E 2 0 1 1
nº 1
pensem i repensem lo nostre futur
La inclusió és un procés que assegura que tots els
membres de la societat participin -de manera
igualitària- en totes les dimensions socials.
Lo bloc imprès. resum
del més destacat del
nostre dia a dia.
INCLUSIÓ
Els companys del Centre
Ocupacional i Llar
Residència Alcanar, ens
sentim inclosos:
- Quan anem pels carrers que no
tenen barreres arquitectòniques.
- Quan participem de les festes
populars. Quan ens trobem
facilitats per accedir als actes.
- Quan la biblioteca es dota d’un
ascensor.
- Quan entrevistem personalitats
del poble. Quan l’alcalde s’atura al
carrer per interessar-se per natros.
- Quan comprem als comerços.
Quan venem detallets per a
celebracions.
- Quan dediquem cançons a Ràdio
Alcanar com qualsevol altre ciutadà.
Quan som
protagonistes de
notícies de la Revista Alcanar.
- Quan organitzem un acte a
l’auditori del poble, els nostres
conciutadans hi assisteixen i mos
feliciten (...)
En canvi, mos sentim exclosos en
altres situacions. Hem de continuar
treballant.
Gener
Tornem del Nadal
Acabades les festes nadalenques
tornem a l’activitat. Mos trobem a la
revista Alcanar, al costat de
l’Alcalde!
Febrer
Quart aniversari
Tot i que l’entitat té més de 35 anys
d’història, aquest mes celebrem el
quart any que estem a Alcanar.
Març
Carnestoltes al poble
Enguany ens disfressem de
hawaians i hawaianes (a la rua) i de
mims (al ball). La disfressa de
hawaià ens ha donat molta feina.
Per això, decidim deixar de fer -
provisionalment- algunes activitats.
La disfressa està elaborada a partir
de paper triturat.
Reutilitzem el paper.
Una manera
ecològica de
disfressar-se. També
rebem els companys
del CO Icària pel
campionat de boccia.
Abril
Nous reptes
Per al mes d’abril tenim feina:
programar una visita de cortesia
pendent a l’Escola E.E de
Campredó, el còmic “Les aventures
de Cristian” i avaluar i millorar els
nostres propis projectes personals
(els PIRs).
Mos hi trobem tots los dies
Fem i farem...
Altres persones queden excloses
d’alguns aspectes de la vida social.
De vegades
els diners, l’idioma,
la religió o el
color de pell es
converteixen
en un problema.
Inclusió i futbol. Entrevista a Carlos, amic i
vicepresident del Club Esportiu Alcanar
La nostra relació amb el
Club Esportiu Alcanar ve
de fa 2 ó 3 anys. Ens vam
plantejar anar al camp de futbol.
Volíem veure els partits. Ens agrada
el futbol. Era una bona manera de
passar la tarda de diumenge.
Finalment vam fer-nos socis. El club
ens va acollir molt bé des del primer
moment. Ens van rebre un dia de
partit. Vam entrar tots al camp i ens
van donar el carnet. Vam fer el
passadís als jugadors i el servei
d’honor. Va ser bonic i emocionant.
L’agost de 2010, ens van proposar
participar al cartell publicitari del
club. El club volia aconseguir nous
socis. Ens va venir molt de gust. Va
quedar molt bé.
La nostra assistència al camp és
regular. Coneixem a tothom
(jugadors, espectadors i directius).
Ens sentim part d’aquesta gran
família. Ens hi sentim inclosos.
Entrevistem a Juan Carlos Juan
Vila , vicepresident del Club
Esportiu Alcanar, amb qui ens uneix
un gran carinyo i una gran amistat:
Carlos, quan es va fundar el
Club?
El 1917, ja fa molt de temps.
Quants socis té?
Entre 150 i 160 socis.
Com vàreu quedar la temporada
passada?
Juguem a Primera Regional, i vam
quedar tercers, a un joc de fer la
promoció. Ens va fer falta una mica
per pujar.
Quins fitxatges heu fet aquest
any?
Vam fitxar-ne un a principi de
temporada, Dialo. Fa poc que va
marxar un jugador i hem fitxat un
nou davanter, de Valladolid. Hi ha 4
ó 5 jugadors que són de fora.
Quan fan els entrenaments?
Entrenen 3 dies a la setmana durant
la temporada (4 dies en
pretemporada). Normalment
comencen a les 20:30. Els jugadors -a
part de jugar a futbol- també
treballen.
Al Centre Ocupacional també
entrenem a futbol. Ho fem al
poliesportiu del poble.
I perquè no al Camp de la
Fanecada? Natros encantats.
Moltes gràcies... Quin és el
futbolista més popular?
Entre el futbol base i l’amateur, són
uns 170 jugadors. No em decanto
per cap. Tots són importants, però
escolliria els jugadors del poble
perquè són la base.
Quan intentes accedir a les
grades del Camp de la Fanecada
veus que no hi ha cap rampa.
No estem suficientement preparats.
La gent que ho va construir al seu
moment no va pensar-ho.
També es troba a faltar un
aparcament per a vehicles de
persones amb discapacitats.
De vegades no te n’adones fins que
no t’ho fan veure. Aquest tema i el
de les grades, serien temes
interessants per parlar-ne amb
l’Ajuntament.
Fa anys, la gent permetia que hi
haguessin moltes persones excloses
de la vida social. Actualment les lleis
ens diuen que totes les persones
tenim els mateixos drets. La
mentalitat de la gent ha canviat molt.
Però encara hi ha molta feina a fer.
El mediador social i el dret a poder accedir a llocs
públics i privats
Anem 2 cops per setmana al poliesportiu. Allà fem
gimnàstica, boccia, futbol i bàsquet. La gent amb
mobilitat reduïda tenim dificultats per accedir a la
vorera del pavelló. Per resoldre aquest problema, he
parlat amb la mediadora social. Ella em va demanar
que fes fotos del lloc en qüestió. Ja tinc les fotos.
Aquest mes parlaré amb el meu tutor. He de demanarli
permís per citar-me amb el regidor d’urbanisme.
Necessitaré suport: he de concretar la cita, he
d’escriure una instància i algú ha d’anar al costat de la
meva cadira electrònica fins a l’Ajuntament. La
mediadora m’acompanyarà, i ens facilitarà -al regidor i
a mi- la comunicació. Potser aconseguiré resoldre el
problema amb què em trobo 2 cops per setmana.
