LO MIRADOR D’ALCANAR II

La revista del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar

B U T L L E T Í D E M A R Ç D E 2 0 1 1

nº 1

pensem i repensem lo nostre futur

La inclusió és un procés que assegura que tots els

membres de la societat participin -de manera

igualitària- en totes les dimensions socials.

Lo bloc imprès. resum

del més destacat del

nostre dia a dia.

INCLUSIÓ

Els companys del Centre

Ocupacional i Llar

Residència Alcanar, ens

sentim inclosos:

- Quan anem pels carrers que no

tenen barreres arquitectòniques.

- Quan participem de les festes

populars. Quan ens trobem

facilitats per accedir als actes.

- Quan la biblioteca es dota d’un

ascensor.

- Quan entrevistem personalitats

del poble. Quan l’alcalde s’atura al

carrer per interessar-se per natros.

- Quan comprem als comerços.

Quan venem detallets per a

celebracions.

- Quan dediquem cançons a Ràdio

Alcanar com qualsevol altre ciutadà.

Quan som

protagonistes de

notícies de la Revista Alcanar.

- Quan organitzem un acte a

l’auditori del poble, els nostres

conciutadans hi assisteixen i mos

feliciten (...)

En canvi, mos sentim exclosos en

altres situacions. Hem de continuar

treballant.

Gener

Tornem del Nadal

Acabades les festes nadalenques

tornem a l’activitat. Mos trobem a la

revista Alcanar, al costat de

l’Alcalde!

Febrer

Quart aniversari

Tot i que l’entitat té més de 35 anys

d’història, aquest mes celebrem el

quart any que estem a Alcanar.

Març

Carnestoltes al poble

Enguany ens disfressem de

hawaians i hawaianes (a la rua) i de

mims (al ball). La disfressa de

hawaià ens ha donat molta feina.

Per això, decidim deixar de fer -

provisionalment- algunes activitats.

La disfressa està elaborada a partir

de paper triturat.

Reutilitzem el paper.

Una manera

ecològica de

disfressar-se. També

rebem els companys

del CO Icària pel

campionat de boccia.

Abril

Nous reptes

Per al mes d’abril tenim feina:

programar una visita de cortesia

pendent a l’Escola E.E de

Campredó, el còmic “Les aventures

de Cristian” i avaluar i millorar els

nostres propis projectes personals

(els PIRs).

Mos hi trobem tots los dies

Fem i farem...

Altres persones queden excloses

d’alguns aspectes de la vida social.

De vegades

els diners, l’idioma,

la religió o el

color de pell es

converteixen

en un problema.

Inclusió i futbol. Entrevista a Carlos, amic i

vicepresident del Club Esportiu Alcanar

La nostra relació amb el

Club Esportiu Alcanar ve

de fa 2 ó 3 anys. Ens vam

plantejar anar al camp de futbol.

Volíem veure els partits. Ens agrada

el futbol. Era una bona manera de

passar la tarda de diumenge.

Finalment vam fer-nos socis. El club

ens va acollir molt bé des del primer

moment. Ens van rebre un dia de

partit. Vam entrar tots al camp i ens

van donar el carnet. Vam fer el

passadís als jugadors i el servei

d’honor. Va ser bonic i emocionant.

L’agost de 2010, ens van proposar

participar al cartell publicitari del

club. El club volia aconseguir nous

socis. Ens va venir molt de gust. Va

quedar molt bé.

La nostra assistència al camp és

regular. Coneixem a tothom

(jugadors, espectadors i directius).

Ens sentim part d’aquesta gran

família. Ens hi sentim inclosos.

Entrevistem a Juan Carlos Juan

Vila , vicepresident del Club

Esportiu Alcanar, amb qui ens uneix

un gran carinyo i una gran amistat:

Carlos, quan es va fundar el

Club?

El 1917, ja fa molt de temps.

Quants socis té?

Entre 150 i 160 socis.

Com vàreu quedar la temporada

passada?

Juguem a Primera Regional, i vam

quedar tercers, a un joc de fer la

promoció. Ens va fer falta una mica

per pujar.

Quins fitxatges heu fet aquest

any?

Vam fitxar-ne un a principi de

temporada, Dialo. Fa poc que va

marxar un jugador i hem fitxat un

nou davanter, de Valladolid. Hi ha 4

ó 5 jugadors que són de fora.

Quan fan els entrenaments?

Entrenen 3 dies a la setmana durant

la temporada (4 dies en

pretemporada). Normalment

comencen a les 20:30. Els jugadors -a

part de jugar a futbol- també

treballen.

Al Centre Ocupacional també

entrenem a futbol. Ho fem al

poliesportiu del poble.

I perquè no al Camp de la

Fanecada? Natros encantats.

Moltes gràcies... Quin és el

futbolista més popular?

Entre el futbol base i l’amateur, són

uns 170 jugadors. No em decanto

per cap. Tots són importants, però

escolliria els jugadors del poble

perquè són la base.

Quan intentes accedir a les

grades del Camp de la Fanecada

veus que no hi ha cap rampa.

No estem suficientement preparats.

La gent que ho va construir al seu

moment no va pensar-ho.

També es troba a faltar un

aparcament per a vehicles de

persones amb discapacitats.

De vegades no te n’adones fins que

no t’ho fan veure. Aquest tema i el

de les grades, serien temes

interessants per parlar-ne amb

l’Ajuntament.

Fa anys, la gent permetia que hi

haguessin moltes persones excloses

de la vida social. Actualment les lleis

ens diuen que totes les persones

tenim els mateixos drets. La

mentalitat de la gent ha canviat molt.

Però encara hi ha molta feina a fer.

El mediador social i el dret a poder accedir a llocs

públics i privats

Anem 2 cops per setmana al poliesportiu. Allà fem

gimnàstica, boccia, futbol i bàsquet. La gent amb

mobilitat reduïda tenim dificultats per accedir a la

vorera del pavelló. Per resoldre aquest problema, he

parlat amb la mediadora social. Ella em va demanar

que fes fotos del lloc en qüestió. Ja tinc les fotos.

Aquest mes parlaré amb el meu tutor. He de demanarli

permís per citar-me amb el regidor d’urbanisme.

Necessitaré suport: he de concretar la cita, he

d’escriure una instància i algú ha d’anar al costat de la

meva cadira electrònica fins a l’Ajuntament. La

mediadora m’acompanyarà, i ens facilitarà -al regidor i

a mi- la comunicació. Potser aconseguiré resoldre el

problema amb què em trobo 2 cops per setmana.