LO MIRADOR D’ALCANAR II
La revista del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar
BUTLLETÍ INICIAL
nº 0
Som persones adultes que vivim
i/o treballem a l’edifici Montsià d’Alcanar.
Tenim la voluntat de crèixer
com a persones els uns al costat dels altres.altres.
Coses que ens estan passant
Soc ADULT, ja fa molts anys que vaig fer els 18.
Soc CLIENT dels serveis Llar-Residència, Centre Ocupacional i Càtering.
Conec les normes i les procuro complir. Quan no estic d’acord amb alguna norma ho dic en assemblea. Proposo de canviar-la quan la majoria està d’acord de fer-ho. Ho fem amb respecte i correcció. Si cal, ho escrivim en un full de dret i deure..
Tinc una carpeta personal on estan totes les meves coses: el meu programa individual (PIR), el meu perfil de suports (PS) i els meus fulls de compromís (de drets i deures). Tot el que parla de mi (sense dir el meu nom).
Els monitors m’escolten quan necessito parlar.
Ho faig amb respecte i correcció. Sempre porto la carpeta personal. Si vull la confiança del monitor, he de ser sincer i dir les coses pel seu nom.
Hi ha molts drets que no em cal demanar. Els tinc i prou. Quan demano més drets, aquests van acompanyats dels deures. Els deures fan possible el meu dret. El professional m’ajuda a escriure-ho en un full de compromís. El full de compromis el firmo jo i totes les persones que s’hi han de comprometre.
Jo ja sé que si no es compleixen els deures no puc reclamar els drets.
Lo bloc imprès.
Resum
del més destacat del
nostre dia a dia.
2007
Arribem a Alcanar
El 12 de febrer de 2007 s’inicia l’activitat al C/ Montsià, 1 d’Alcanar. Ens esperen grans canvis.
2008
Reptes novedosos
Comença la primera temporada de “Lo Mirador d’Alcanar”. Neix el bloc del centre i el bloc de la revista. Comencem a elaborar instàncies: per exemple, el poliesportiu per fer-hi esport. Proposem el projecte d’accessibilitat a Alcanar.
2009
L’any de LOTS
Es fa realitat part del projecte d’accessibilitat. Gravem el nostre primer curtmetratge: LOTS. És l’any de la biblioteca i de quinquennals. Ens fem socis del Club Deportiu Alcanar (futbol). Fins aviat, Juanjo. Benvinguts i gràcies, voluntaris/es.
2010
A l’auditori ens escolten
El somni del nou Centre Ocupacional. La poesia visual “La pasta”. El segon curtmetratge (XOCKS) s’estrena a l’auditori del poble. La nostra foto promociona el CD Alcanar. Reformes a casa.
2011
L’any del còmic,
dels drets i deures, de la nova temporada de la revista i de la nominació. (...)
Quines eines tenim per fer valer els drets?
La carpeta personal, PIR en primera persona i ei PS
Tinc una carpeta. He triat una imatge per identificar-la. Allà tinc les meves coses. Allà guardo el que acordo (amb el monitor) que he d’aprendre o millorar, les ajudes que necessito, els drets que demano i aconsegueixo, els deures a què em comprometo, les coses que em preocupen, les coses que m’agradarien. Sovint, el monitor ho escriu per mi, però -d’una manera o altra- jo controlo (o conec) tot el que hi fica.
Els fulls de compromís
És la manera que tenim de resoldre molts dels nostres petits problemes. Els professionals ens ajuden a veure les coses més clarament. Aquests fulls els firmen les persones que ens hi comprometem.
El full de compromís de grup
El Reglament de Règim Intern l’hem de conèixer i aplicar. No és immutable: tot i que no depèn exclusivament de natros, si volem el podem canviar. Si ho féssim, ja no seria la primera vegada. Tot allò que no té cabuda al RRI, té cabuda als fulls de compromís de grup. Fet per tothom i firmat per tothom.
El nou format de Lo Mirador d’Alcanar
El Mirador d’Alcanar és una eina més de treball i de reflexió sobre els drets i deures, que espera ser útil per a tots.
Les dinamiques de grup
Parlem en petit grup sobre temes que ens interessen, interpretem texts, donem la nostra opinió, discutim sobre els articles de la revista, llegim el full de drets que marca la Generalitat... i tot això ho aprofitem per enriquir les nostres carpetes personals.
El Llibre blanc o Full de ruta
Serà una eina útil on anotar els nostres pensaments, les nostres necessitats, els nostres desitjos...
Els mediadors
Tenim diversos mediadors (amb la comunitat, amb la institució, amb els professionals...). La mediació ens serveix per sentir-nos segurs davant d’una situació conflictiva.
El Projecte de vida
Tenim moltes coses a aprendre sobre com volem enfocar el nostre futur. El Projecte de vida, serà l’eina que farem servir per a concretar-lo.
“El dret consisteix en el perfecte compliment dels deures de la persona amb ell mateix i amb els demés”
Ferdinardo Galiani (1728-1787)
“La llibertat no és poder actuar de qualsevol manera, sinó la capacitat de fer-ho de manera assenyada”
Rudolf Virchow (1821-1902)
Idees que ens poden anar bé: Hem de saber...
“El meu primer dret és conèixer els meus drets”
Les tutories
Si volem una cosa ens hem d’esforçar per aconseguir-la
Els professionals ens ajuden a prendre les nostres pròpies decisions, entenent els riscos que existeixen. Concretem i revisem els nostres desitjos i compromisos.
Tenim dret a parlar de les coses que ens preocupen
... i l’obligació de fer-ho amb respecte i en el context adequat.
Els nostres drets no es poden separar dels nostres deures
Dret i deure són dues cares d’una mateixa moneda. Si els demés no es responsabilitzen dels meus drets (atenent al seu deure) els meus drets es debiliten. Igualment si jo no em responsabilitzo dels meus deures, hi haurà qui veurà perjudicats els seus drets.
La família
Tenim en compte la nostra família
Ja que és gràcies al seu suport, que acabem de pulir el nostre propi projecte personal.
Assemblees
És el moment de consensuar
Amb els companys/es, amb els monitors/es, al Centre Ocupacional, a la Llar, amb els caps de servei.
Respostes
Si tenim un problema: resposta
El professional ens insta sempre al moment, al lloc i les condicions adequades per tractar el tema en qüestió i resoldre’l. El problema ni es menysté, ni s’oblida.
LO MIRADOR D’ALCANAR II
La revista del Centre Ocupacional i Llar Residència Alcanar
B U T L L E T Í D E M A R Ç D E 2 0 1 1
nº 1
pensem i repensem lo nostre futur
La inclusió és un procés que assegura que tots els
membres de la societat participin -de manera
igualitària- en totes les dimensions socials.
Lo bloc imprès. resum
del més destacat del
nostre dia a dia.
INCLUSIÓ
Els companys del Centre
Ocupacional i Llar
Residència Alcanar, ens
sentim inclosos:
- Quan anem pels carrers que no
tenen barreres arquitectòniques.
- Quan participem de les festes
populars. Quan ens trobem
facilitats per accedir als actes.
- Quan la biblioteca es dota d’un
ascensor.
- Quan entrevistem personalitats
del poble. Quan l’alcalde s’atura al
carrer per interessar-se per natros.
- Quan comprem als comerços.
Quan venem detallets per a
celebracions.
- Quan dediquem cançons a Ràdio
Alcanar com qualsevol altre ciutadà.
Quan som
protagonistes de
notícies de la Revista Alcanar.
- Quan organitzem un acte a
l’auditori del poble, els nostres
conciutadans hi assisteixen i mos
feliciten (...)
En canvi, mos sentim exclosos en
altres situacions. Hem de continuar
treballant.
Gener
Tornem del Nadal
Acabades les festes nadalenques
tornem a l’activitat. Mos trobem a la
revista Alcanar, al costat de
l’Alcalde!
Febrer
Quart aniversari
Tot i que l’entitat té més de 35 anys
d’història, aquest mes celebrem el
quart any que estem a Alcanar.
Març
Carnestoltes al poble
Enguany ens disfressem de
hawaians i hawaianes (a la rua) i de
mims (al ball). La disfressa de
hawaià ens ha donat molta feina.
Per això, decidim deixar de fer -
provisionalment- algunes activitats.
La disfressa està elaborada a partir
de paper triturat.
Reutilitzem el paper.
Una manera
ecològica de
disfressar-se. També
rebem els companys
del CO Icària pel
campionat de boccia.
Abril
Nous reptes
Per al mes d’abril tenim feina:
programar una visita de cortesia
pendent a l’Escola E.E de
Campredó, el còmic “Les aventures
de Cristian” i avaluar i millorar els
nostres propis projectes personals
(els PIRs).
Mos hi trobem tots los dies
Fem i farem...
Altres persones queden excloses
d’alguns aspectes de la vida social.
De vegades
els diners, l’idioma,
la religió o el
color de pell es
converteixen
en un problema.
Inclusió i futbol. Entrevista a Carlos, amic i
vicepresident del Club Esportiu Alcanar
La nostra relació amb el
Club Esportiu Alcanar ve
de fa 2 ó 3 anys. Ens vam
plantejar anar al camp de futbol.
Volíem veure els partits. Ens agrada
el futbol. Era una bona manera de
passar la tarda de diumenge.
Finalment vam fer-nos socis. El club
ens va acollir molt bé des del primer
moment. Ens van rebre un dia de
partit. Vam entrar tots al camp i ens
van donar el carnet. Vam fer el
passadís als jugadors i el servei
d’honor. Va ser bonic i emocionant.
L’agost de 2010, ens van proposar
participar al cartell publicitari del
club. El club volia aconseguir nous
socis. Ens va venir molt de gust. Va
quedar molt bé.
La nostra assistència al camp és
regular. Coneixem a tothom
(jugadors, espectadors i directius).
Ens sentim part d’aquesta gran
família. Ens hi sentim inclosos.
Entrevistem a Juan Carlos Juan
Vila , vicepresident del Club
Esportiu Alcanar, amb qui ens uneix
un gran carinyo i una gran amistat:
Carlos, quan es va fundar el
Club?
El 1917, ja fa molt de temps.
Quants socis té?
Entre 150 i 160 socis.
Com vàreu quedar la temporada
passada?
Juguem a Primera Regional, i vam
quedar tercers, a un joc de fer la
promoció. Ens va fer falta una mica
per pujar.
Quins fitxatges heu fet aquest
any?
Vam fitxar-ne un a principi de
temporada, Dialo. Fa poc que va
marxar un jugador i hem fitxat un
nou davanter, de Valladolid. Hi ha 4
ó 5 jugadors que són de fora.
Quan fan els entrenaments?
Entrenen 3 dies a la setmana durant
la temporada (4 dies en
pretemporada). Normalment
comencen a les 20:30. Els jugadors -a
part de jugar a futbol- també
treballen.
Al Centre Ocupacional també
entrenem a futbol. Ho fem al
poliesportiu del poble.
I perquè no al Camp de la
Fanecada? Natros encantats.
Moltes gràcies... Quin és el
futbolista més popular?
Entre el futbol base i l’amateur, són
uns 170 jugadors. No em decanto
per cap. Tots són importants, però
escolliria els jugadors del poble
perquè són la base.
Quan intentes accedir a les
grades del Camp de la Fanecada
veus que no hi ha cap rampa.
No estem suficientement preparats.
La gent que ho va construir al seu
moment no va pensar-ho.
També es troba a faltar un
aparcament per a vehicles de
persones amb discapacitats.
De vegades no te n’adones fins que
no t’ho fan veure. Aquest tema i el
de les grades, serien temes
interessants per parlar-ne amb
l’Ajuntament.
Fa anys, la gent permetia que hi
haguessin moltes persones excloses
de la vida social. Actualment les lleis
ens diuen que totes les persones
tenim els mateixos drets. La
mentalitat de la gent ha canviat molt.
Però encara hi ha molta feina a fer.
El mediador social i el dret a poder accedir a llocs
públics i privats
Anem 2 cops per setmana al poliesportiu. Allà fem
gimnàstica, boccia, futbol i bàsquet. La gent amb
mobilitat reduïda tenim dificultats per accedir a la
vorera del pavelló. Per resoldre aquest problema, he
parlat amb la mediadora social. Ella em va demanar
que fes fotos del lloc en qüestió. Ja tinc les fotos.
Aquest mes parlaré amb el meu tutor. He de demanarli
permís per citar-me amb el regidor d’urbanisme.
Necessitaré suport: he de concretar la cita, he
d’escriure una instància i algú ha d’anar al costat de la
meva cadira electrònica fins a l’Ajuntament. La
mediadora m’acompanyarà, i ens facilitarà -al regidor i
a mi- la comunicació. Potser aconseguiré resoldre el
problema amb què em trobo 2 cops per setmana.
